Dos fosses trobades a Belchite podrien tenir 150 afusellats de la Guerra Civil

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al cementiri de Belchite (Saragossa) han permès descobrir dos fosses amb població civil assassinada durant la Guerra Civil, una d’elles de grans dimensions en la que han aparegut 15 cossos i que podria allotjar fins 150, o fins i tot més. Impulsada per la Asociación para la Recuperación de la Memoria Democrática de Belchite i finançada pels governs central i aragonès, el projecte està codirigit per l’antropòleg José Ignacio Lorenzo, els arqueòlegs Gonzalo García, Sergio Ibarz i Hugo Chauton i la restauradora Eva Sanmartín, que compten amb la col·laboració de voluntaris i historiadors.

Tot just transcorreguts dos dies del cop d’Estat per les tropes franquistes (el 18 de juliol de 1936), el poble de Belchite va patir les primeres repressions per part de falangistes, representants del Centre Catòlic i de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (Ceda) que estaven assentats al poble i que va acabar amb la vida d’unes 150 persones que es creu que poden ser les que ocupin aquesta primera fossa, com ha fet públic aquest dilluns El País.

El president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Belchite, José Vidal, assenyala que d’aquests 150 assassinats "hi ha documentació específica", si bé ha relatat a Efe que la xifra d’afusellats durant la Guerra Civil a Belchite ascendiria a unes 400 persones, 325 de la localitat i la resta d’altres municipis del voltant com a Mediana o Fuendetodos. Assassinats en massa que no només es van dur a terme en el mes d’agost i últims dies de juliol, sinó també el 1938 després de la presa del poble per les tropes revoltades.

Després del 18 de juliol, la localitat va quedar en mans dels colpistes però entre agost i setembre de 1937 es va desenvolupar la famosa Batalla de Belchite, guanyada pels republicans, que van prendre el poble. L’any següent, el 1938, els franquistes van recuperar definitivament el municipi. Està constatat, segons ha apuntat a Efe José Ignacio Lorenzo, que el primer mes després del cop d’Estat van assassinar 300 civils i que 150 ho van ser durant les primeres setmanes de l’alçament, gràcies a les confessions que l’enterrador va realitzar el setembre del 37 després de la recuperació del municipi per les tropes republicanes i ja que ell personalment va acabar amb la vida de 50. Un "acarnissament" que l’antropòleg reconeix que no s’ha donat en altres localitats més que a Saragossa.

Els treballs van començar el passat 30 de setembre amb els primers sondejos en dos àrees prèviament delimitades per georadar i una posterior prospecció electromagnètica que va permetre detectar casquets de pistola i fusell i bales de fusell. Una vegada iniciat el decapatge a màquina van començar a aparèixer "certes restes" òssies que no guardaven la postura canònica d’enterrament amb les mans al pit sinó que "es notava que estaven tirats". Gonzalo García ha assegurat que els cossos denoten "violència important", perquè un d’ells ha aparegut lligat de mans de peus i mans i de cap per avall i presenten un tret al crani. Com a arqueòleg, ha incidit en la importància de la troballa per "destapar" fets de la història que "han estat ocultats o no s’han volgut veure". Per a Sergio Ibarz, la novetat és l’elevat nombre de cossos localitzats de moment i que apareguin entremesclats, mostra de les represàlies en un municipi "símbol" de l’acarnissada Guerra Civil.

Els cossos ocupen fins el moment dos buits, un sobre el qual van llançar calç. Presenten una mala conservació a causa de les argiles amb sals del terreny i a la humitat i alguns tenen els cranis fragmentats, ja que sobre una fossa van llançar blocs de pedra, ha explicat l’antropòleg. Segons Lorenzo, entre la quinzena de cossos han aparegut diverses dones joves, una menor de 18 anys, i tots, tret d’una de les noies que portava unes sabatilles amb sola de goma, estaven descalços, un fet que no s’ha detectat en altres fosses. Són homes i dones d’entre la vintena i els quaranta anys, molt pocs d’edat avançada.

Testimoni "dramàtic i contundent" del que va suposar el cop d’Estat, ha lamentat Vidal, qui ha destacat la transcendència d’aquesta troballa per saber "la realitat del que va passar en aquesta data a partir del 18 de juliol del 36", una batalla que va suposar la destrucció del poble i va acabar amb el seu teixit social, econòmic i empresarial a causa de l’emigració de moltes famílies.

Dels assassins no queda ningú amb vida,  "van viure tranquil·lament" entre les famílies dels qui havien assassinat. Per a l’antropòleg José Ignacio Lorenzo es tracta d’un descobriment "molt important" perquè encara que es coneixien els successos, no hi havia testimonis directes ni se sabia qui eren les persones perquè l’enterrador només va donar noms de sobrenoms, per això fa una crida a descendents de Belchite perquè contactin amb l’associació per a la presa de mostres de l’ADN. Una vegada acabin les exhumacions queda un treball "minuciós" per individualitzar les restes, ha dit Lorenzo, que ha anunciat que ja han començat a rebre trucades de possibles descendents des de diversos punts d’Espanya i fins i tot de França.

L’alcalde de Belchite, el popular Carmelo Pérez, ha demanat "precaució" quant a les xifres de possibles cossos perquè "no hi ha res documentat" tret dels testimonis orals i ha assegurat que a l’ajuntament no ha arribat cap sol·licitud de familiars que vulguin recuperar el cos d’un familiar, sinó que l’excavació ha estat "a través d’una associació formada a nivell polític". No obstant, comparteix que la troballa servirà per saber "del que es tracta, perquè tant d’un bàndol com d’un altre hi va haver desapareguts."