L'OCU acusa de frau dos conegudes marques d'oli d'oliva

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha analitzat 39 tipus d’oli d’oliva verge extra, per veure si compleixen els requisits fixats pel Reglament Europeu. Després de l’anàlisi, l’OCU ha advertit que dos fabricants espanyols, Olivar de Segura i Borges no compleixen la normativa, per la qual cosa els ha denunciat per frau davant de les comunitats autònomes, i ha demanat la corresponent sanció.

L’OCU ha explicat que aquestes marques comercialitzen amb productes, en aquest cas l’oli d’oliva verge extra, que corresponen a una categoria inferior, i per tant més barata: la d’oli d’oliva verge. L’organització ha seguit amb l’estipulat a l’article RD 538/2015, ja que és la que regula la realització d’anàlisi i estudis comparatius de productes d’alimentació, i obliga a realitzar els estudis als laboratoris acreditats. El líquid resultant es qualifica com: Oli d’oliva verge extra (AOVE) quan l’acidesa és com a màxim de 0,8 graus, al mateix temps que en l’anàlisi organolèptica es determina cert frutado i no s’observa cap defecte. Oli d’oliva verge és l’oli que pot tenir un grau d’acidesa major, fins 2 graus, i en l’anàlisi organolèptica es permet algun defecte mínim en l’olor o sabor.

L’OCU va fer analitzar 39 marques d’oli d’oliva, i determinar la seua autenticitat, qualitat del fruit, acidesa i conservació, per veure si realment pertanyen a la categoria comercial “extra”. Després de l’anàlisi organolèptica que exigeix la llei, van trobar que l’Olivar de Segura (PET 1 l) i Borges (PET 1 l) incomplien la normativa.

La normativa europea és l’encarregada de regular les condicions de comercialització de l’oli d’oliva, i les condicions que han de complir les diferents categories per al seu correcte etiquetatge. En el cas de la categoria 'extra', ha de superar una prova sensorial a través d’un plafó|panell acreditat i sota una metodologia concreta.

Els resultats obtinguts per l’OCU al laboratori van determinar que cap de les dos marques no supera el tast|sondatge, i per tant no poden ser qualificats com a oli d’oliva verge extra. A Espanya, incomplir la normativa es considera una infracció administrativa en matèria de protecció al consumidor. olis afectats Los experts han explicat que aquesta infracció no afecta a la salut púbica, ja que compleixen els requisits per ser comercialitzats, l’únic que seria necessari és canviar el seu etiquetatge.

Malgrat això, l’OCU assegura que els resultats d’aquesta anàlisi han estat molt positius, ja que només dos de les 39 marques incomplien la normativa:

Els oli verge extra que han analitzat són productes que poden adquirir-se al supermercat. Algun d’ells es corresponen amb marques de gran distribucón, mentre que d’altres són les marques ropias de cada establiment. De mitjana, aquests olis venen a costar uns 5 euros/litre, una mica per sobre si són grans marques i una mica per sota si són marques de distribució.

A més, alguns són ecològics, una mica més cars, i només dos tenen denominació d’origen: Oleoestepa D.O. d’Estepa i Olivar del Segura D.O. Sierra del Segura.

Moltes marques tenen dos presentacions: botella de plàstic PET (1 litre) i ampolla de vidre (500 o 750 ml). En general, l’oli en vidre és una mica més car, 1 euro més per litre. Tanmateix, els resultats no sempre ho justifiquen: encara que l’habitual és que l’oli en vidre de cada marca sigui millor que el seu semblant en PET, ens trobem amb sorpreses en sentit contrari. En altres marques no importa el tipus d’envàs, l’oli és el mateix.

L’OCU ha demanat a les Administracions corresponents que augmentin les inspeccions i sobretot, sancionar les empreses que cometin infraccions.