Els avenços en diabetis, a debat

L’obesitat, una mala alimentació i la falta d’exercici són alguns dels factors de risc que en els últims anys han provocat un augment de la diabetis mellitus tipus 2, una de les malalties cròniques més freqüents. A les comarques lleidatanes es calcula que un 8,5% de la població major de divuit anys és diabètica −al voltant de 30.300 persones− i un 3,4% no sap que pateix aquesta malaltia. A més de portar uns hàbits de vida saludables per prevenir aquesta afecció, el doctor Albert Lecube, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida i president del comitè científic del XVI Congrés de l’Associació Catalana de Diabetis que tindrà lloc entre avui i demà a la Llotja, recomana acudir al metge de capçalera per sotmetre’s a controls, sobretot si es tracta de pacients majors de 40 anys amb antecedents familiars de diabetis o amb cert grau de sobrepès o obesitat.

Entre altres qüestions, el congrés abordarà les novetats en els tractaments de la diabetis tipus 1, aquella que afecta especialment els joves i que es caracteritza per la incapacitat del pàncrees de fabricar insulina. Lecube assegura que les noves tecnologies com les bombes d’insulina, els infusores continus subcutanis d’insulina (ICSI), han millorat el control de la malaltia i, per tant, han suposat una millora de la qualitat de vida dels pacients. Entre aquests sistemes destaquen els coneguts com a pàncrees artificials, sensors que calculen i subministren la quantitat exacta d’insulina que el pacient necessita en cada moment.

Quant a la diabetis tipus 2, va explicar que el tractament farmacològic està millorant molt, però en el futur encara ho farà molt més, amb les noves molècules que es començaran a comercialitzar entre el 2022 i el 2023, amb insulines que permetran que els pacients es punxin només una vegada per setmana, en lloc de fer-ho cada 12 o 24 hores. També hi haurà millores en medicaments que actualment s’administren per via subcutània i que es prendran per via oral, la qual cosa també es traduirà en més comoditat per al pacient. Quina és la diferència entre la diabetis tipus 1 i 2? La primera és més habitual en pacients joves i es tracta d’una malaltia autoimmune.

El cos crea uns anticossos que ataquen les cèl·lules del pàncrees encarregades de fabricar la insulina. En la diabetis tipus 2, encara que sí que hi ha una gran producció d’insulina, els òrgans són insensibles a aquesta. El seu principal factor de risc és l’increment del pes.

L’increment de l’obesitat infantil s’ha traduït en més casos de diabetis en edats primerenques? Hem observat que, ara que hi ha més sobrepès i obesitat en la infància, comencen a aparèixer casos de diabetis tipus 2 en nens, quan abans l’habitual era que la resistència a la insulina aparegués a mesura que una persona es fa gran i guanya pes. Quant als joves que tenen el tipus 1, veiem que cada vegada són més obesos, però això no condiciona una incidència de casos més gran, sinó que repercuteix en el tractament: no només cal administrar insulina, també es recomana la pèrdua de pes. Quins han estat els últims avenços en l’estudi d’aquesta malaltia a Lleida? En el nostre grup d’investigació en Immunologia i Metabolisme de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) hem comprovat que els pacients amb diabetis tenen una pitjor funció pulmonar i que quan dormen són més propensos a episodis d’apnea i hipoapnea.

Una altra línia d’estudi busca predictors que ens indiquin quins pacients amb obesitat greu aconseguiran remetre la seua diabetis amb una cirurgia de reducció d’estómac i quins no.

Prop de 250 professionals de la salut se citen avui a Lleida

Prop de 250 professionals de la salut es donaran cita avui i demà en el XVI Congrés de l’Associació Catalana de Diabetis, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Durant dos dies, els experts debatran a la Llotja sobre qüestions com la importància de l’activitat física en pacients amb aquesta malaltia, la relació entre la diabetis i els trastorns de la conducta alimentària o els avenços en tractaments com el pàncrees artificial.

També s’abordaran les característiques de la diabetis tipus 2 en dones, ja que, encara que la prevalença de la malaltia és similar en els dos sexes, el control metabòlic no és igual en dones que en homes.