SOS per a les persones sense llar

Més d’un centenar de persones van omplir ahir la plaça Paeria de Lleida per denunciar el laberint burocràtic i la fractura digital a què s’enfronten les persones sense llar, una situació agreujada després de la pandèmia. Convocats per les entitats Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida, Fundació Jericó, Les Llars del Seminari i Sant Joan de Déu Terres de Lleida, els participants en la campanya Sense sortida? Un sistema de protecció social que no protegeix van llegir un manifest en el qual van demanar uns serveis socials àgils i eficaços, que donin resposta a les necessitats de les persones més fràgils a través d’una atenció personalitzada i integral. En aquest sentit, van reclamar també un sistema de protecció social que vagi més enllà de la gestió de serveis, acompanyant i seguint tot el procés dels usuaris fins que millori la seua situació.

D’aquesta manera, la directora d’Arrels Sant Ignasi, Rosa Majoral, va assegurar ahir que “la pandèmia ha visibilitzat encara més les carències d’un sistema que es va veure debilitat i va fallar, ja que molts serveis socials es van paralitzar o es van reduir i no van garantir una adequada atenció”. Des de començament d’any, aquesta entitat ha atès de forma directa unes 1.440 persones, de les quals 886 estan en situació de sense llar (viuen en condicions de precarietat), 81 dormen al carrer i 142 són usuaris d’allotjaments temporals com albergs, centres d’acolliment o refugis. Aquesta última xifra suposa un increment del 40% respecte a l’any passat.

Quant a les seqüeles de la Covid-19, que Majoral va descriure com una crisi econòmica, sanitària, social, laboral i digital, va assegurar que “hem detectat un increment de joves de 18 a 22 anys que estan sense llar. A més de rebre més peticions d’ajuda bàsica com menjar i roba, també hem registrat més demandes d’acompanyament afectiu i suport en totes les qüestions digitals”. A la lectura del manifest, que va recalcar que “necessitem una societat que ens cuidi i protegeixi a tots”, la va precedir una performance que va plasmar les traves burocràtiques a què s’enfronta aquest col·lectiu amb un laberint fet amb capses de cartró i que va generar expectació entre els compradors i passejants que es trobaven a l’Eix Comercial.