Quants lleidatans tenen contractada una assegurança de defunció?
La problemàtica de la falta d'espai al cementiri de Lleida fa que els musulmans optin per enterrar a Saragossa i València
La crisi sanitària ha revifat el temor a la mort i a les importants despeses que suposa un sepeli. Segons dades d’Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores (ICEA) recollides per El País, un 25,79% dels lleidatans tenien l’any passat contractada una assegurança de defunció, un percentatge que se situa molt per sota de la mitjana estatal, que estava en el 46,6% (uns 22 milions d’espanyols tenen una assegurança de sepeli). Cadis és la província amb una major incidència d’aquest tipus de serveis (un 78,9% de la població el té contractat), mentre que Sòria i Melilla se situen a la cua d’aquest rànquing, amb un 18,9 i 16,5%, respectivament. I és que morir-se no resulta precisament barat.
El cost mínim d’un funeral s’acosta als 2.000 euros a les comarques lleidatanes, i l’elecció dels millors taüts, les corones, la làpida i el nínxol poden disparar el preu fins més enllà dels quatre mil. Els serveis funeraris mínims inclouen la reserva de l’espai per al vetllatori i un taüt de qualitat baixa-mitjana, així com la cerimònia.
En l’altre extrem es troba l’enterrament de beneficència, el de morts sense familiars que es facin càrrec del cost o la família dels quals no pot pagar-ho. La llei de Serveis Funeraris estipula que la funerària es fa càrrec del taüt i el trasllat del cos, mentre que els ajuntaments assumeixen la taxa d’enterrament i elegeixen on dipositar el difunt. Pot ser una fossa comuna, encara que alguns cementiris tenen nínxols reservats per a aquests casos
