Ibuprofèn i Paracetamol: Perquè serveix cada un

Amb l’arribada de la tardor i l’hivern, ibuprofèn i paracetamol es converteixen en uns dels medicaments més utilitzats. Els prenem per a un refredat o un refredat, un mal de cap, dolor de queixals, dolors menstruals, etc.

Però encara que de vegades els fiquem al mateix sac, existeixen diferències importants entre els dos. Per començar, l’ibuprofèn és l’analgèsic més adquirit per tractar el dolor entre les persones de 26 a 50 anys, tant mitjançant recepta mèdica com per iniciativa pròpia. En canvi, a partir d’aquesta edat el paracetamol és el més prescrit pels metges. Així ho va revelar un estudi realitzat el 2020 entre set-centes farmàcies.

Com a norma general, si no necessitem combatre una inflamació, l’analgèsic pel qual haurem d’optar per alleujar un dolor és el paracetamol, doncs és el que menys efectes secundaris té. Seria el més adequat per combatre estats gripals, mals d’ossos, mal de cap... D’altra banda, si a més de dolor hi ha febre, el paracetamol és també el millor com a antitèrmic.

Al contrari, si el dolor que sentim està acompanyat per la inflamació d’un teixit haurem d’optar pel ibuprofèn. Aquest fàrmac estaria indicat per a dolors menstruals, dolor de coll, artritis, mal de cap no migranyòs, faringitis, dolors dentals, dolor provocat per torçades o esquinços, dolors musculars...

Característiques del paracetamol i de l’ibuprofèn

El paracetamol és igual com l’ibuprofèn un fàrmac amb propietats analgèsiques i antipirètiques, però no antiinflamatori. És a dir, el paracetamol és fonamentalment un fàrmac indicat per combatre el dolor i la febre. En aquest cas, les marques comercials més conegudes són el Gelocatil, el Efferalgan, Termalgin o Xumadol, mentre que en el cas dels nens l'Apiretal. Les presentacions varien, des dels comprimits a les solucions orals, granulats, supositoris... En aquest cas, les dosis més habituals són les de 500 i 650 mg i la d’1 gram.

A diferència de l’ibuprofèn, el seu consum no té cap conseqüència negativa per a l’estómac. En canvi, sí que la pot arribar a tenir per al fetge en el cas que es faci un consum excessiu. En el cas del paracetamol, el seu ús no està indicat en aquelles persones que pateixen insuficiència hepàtica o estan embarassades.

Per la qual cosa es refereix al ibuprofèn, es tracta d’un antiinflamatori no esteroide (AINE) que s’utilitza freqüentment com a antipirètic i per a l’alleujament simptomàtic de mals de cap, de queixals, molèsties de la menstruació, quadres inflamatoris... És el medicament de la triple A: analgèsic, antipirètic i antiinflamatori. Les dos primeres propietats les comparteix amb el paracetamol, però no la tercera, ja que aquest últim fàrmac no té la capacitat per combatre les inflamacions.

Existeixen un gran nombre de marques comercials el component principal de les quals és l’ibuprofèn. Entre les més conegudes, l'Espidifen, Nurofen, Saetil, Ibuen o Neobrufen. Per a nens, l’arxiconegut Dalsy, però també el Pirexin o el Junifen. Quant a la tipologia d’aquest fàrmac, les dosis més habituals són les de 400 i 600 mg, amb presentacions que van des dels comprimits als granulats, supositoris, solucions orals...

Però prendre'l sense recepta mèdica pot portar conseqüències. En tractar-se d’un fàrmac antiinflamatori, el seu principal defecte és que l'abús pot resultar perjudicial per a l’estómac. És per aquesta raó que es recomana prendre'l durant els àpats i fins i tot acompanyat per un protector gàstric en el cas que hàgim de fer-ne un ús reiterat. A més, diversos estudis destaquen també que un consum excessiu d’ibruprofèn pot tenir conseqüències negatives per al cor. D’altra banda, l’ibuprofèn es desaconsella en pacients que tinguin úlcera gàstrica, insuficiència renal o hepàtica greu, a més d’aquelles persones que prenen antihipertensius.

Es recomana, davant de qualsevol tipus de dubte, consultar un professional mèdic i no automedicar-se.