L'excés de contaminació afecta la memòria

Que la contaminació afecta de manera directa el present i el futur del planeta és un fet confirmat des de fa dècades. També sabem que ens afecta a nivell pulmonar i cardiovascular. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística unes 44.000 persones que moren cada any a Espanya a causa de la contaminació, el que representa el 10,7% de les defuncions totals entre els majors d’edat del país.

La contaminació s’analitza a través dels índexs de PM, material particulat, que comprèn una barreja de partícules sòlides i gotes existents en l’aire. La seua existència en l’ambient es dona com a conseqüència de l’emissió a través de fonts contaminants com xemeneies o vehicles, i són potencialment perilloses. La mida, 2.5 micròmetres de diàmetre, permet que pugui inhalar-se arribant a la profunditat dels pulmons i acabant-ne algunes fins i tot en el corrent sanguini. Per controlar-ho es fixen uns límits, que en el cas d’Espanya s’estableixen en 25 micrograms per metre cúbic el valor límit de concentració anual per a les PM2.5, seguint la línia que estableix la Unió Europea.

Recents estudis han demostrat com la contaminació també influeix de manera directa en l’augment del nostre deteriorament cognitiu. Segons dades de l’estudi realitzat per investigadors internacionals de la Xina i els Estats Units, el rendiment cognitiu d’homes i dones es redueix de manera notable després d’exposar-se a un augment en la contaminació de l’aire. Aquesta exposició constant que patim a les partícules fines (PM2.5) presents en l’aire és nociva, ja no només per a cor i pulmons si no també per als teixits neuronals.

Els efectes detectats per la investigació, que ha estat publicada a la revista científica Nature Aging, es confirmen després de l’anàlisi d’exàmens a més de mil subjectes. Proves consistents en memorització de paraules, record de números|nombres i fluïdesa verbal, després de l’anàlisi que vincula els nivells més alts d’aquestes partícules fines PM2.5 amb un rendiment cognitiu més deficient.

La conclusió de l’estudi és que "hi ha un vincle entre la contaminació de l’aire i les alteracions a curt termini en la funció cognitiva", tal com assenyala Andrea Baccarelli, autora principal i professora de ciències de la salut ambiental a la Universitat de Colúmbia a Nova York (Estats Units).

No és la primera vegada que es vincula un deteriorament en la nostra salut amb un increment de la contaminació. I no només referent a la salut pulmonar i cardiovascular, si no també cerebral. "La importància d’aquest estudi és que suggereix que no són només els nivells gaire alts de contaminació prolongada els que són preocupants (...) sinó que fins i tot nivells relativament baixos de contaminació de l’aire poden afectar negativament la funció cognitiva", insisteix la Doctora Joanne Ryan, directora de neuropsiquiatria biològica i d’investigació de la demència a la Universitat de Monash a Melbourne (Austràlia).

Fins ara aquesta relació també s’havia provat amb la demència i fins i tot amb un descens de les capacitats neuronals quan la contaminació afecta a els més petits. Així ho va confirmar un treball|feina dirigit pel professor Jamie Pearce, de la Universitat d’Edimburg, que va comparar els nivells de contaminació de l’última meitat de segle amb les trajectòries cognitives a mitjà i llarg termini. És en el curt termini on els efectes de la contaminació són reversibles. La professora Andrea Baccarelli confirma que “quan la contaminació de l’aire desapareix, el nostre cervell es reinicia i comença a treballar de nou al seu nivell original”. El problema i els danys irreversibles ve quan aquests successos es produeixen de manera constant i davant de exposicions molt més elevades.

La manera de fer-ho ha estat a través de l’anàlisi de més de mil subjectes, homes amb una edat mitjana de 69 anys, i residents tots de l’àrea metropolitana de Boston. Es van analitzar les quantitats de partícules fines PM2.5, les de menys de 2.5 micròmetres de diàmetre, que hi havia en l’aire al llarg de tot un mes i posteriorment es van realitzar els exàmens als participants de l’estudi. Unes proves consistents en tasques que anaven des de la memorització de paraules, números i fluïdesa verbal i que van confirmar un efecte en la reducció de les funcions neuronals.