Dones sense parella, lesbianes, bisexuals i trans ja poden accedir a la reproducció assistida pública

La ministra de sanitat, Carolina Darias, ha firmat aquest divendres l’Ordre Ministerial que actualitza la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) perquè les dones sense parella, dones lesbianes, bisexuals i persones trans amb capacitat de gestar puguin accedir a la reproducció humana assistida (RHA) en el sistema sanitari públic.

La mesura va ser anunciada el 6 de juliol de 2018, coincidint amb la celebració de l’Orgull LGTBI, per l’exportaveu del Govern espanyol Isabel Celaá, poques setmanes després de l’entrada a l’Executiu de Pedro Sánchez. La previsió de la seua implantació en aquell moment era "el primer trimestre de 2019", segons va detallar Celaá en roda de premsa després de Consell de Ministres, però la convocatòria de noves eleccions, l’agenda del Govern estatal i la pandèmia de COVID-19 han anat finalment postergant la seua aprovació.

Les dones sense parella i dones lesbianes podien accedir a la reproducció assistida pública des del 2006, a través a una norma promulgada durant l’etapa com a president del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

El novembre de 2014, el ministeri de Sanitat liderat per la 'popular' Ana Mato va decidir restringir aquest dret a nivell estatal, encara que la majoria de comunitats autònomes van decidir de 'motu proprio' continuar oferint-lo malgrat la falta de seguretat jurídica. Mato va justificar que "la falta d’home no és un problema mèdic". Amb la norma del PP, el requisit per accedir a la reproducció assistida era tenir problemes de fertilitat després de "12 mesos de relacions sexuals amb coit vaginal sense ús de mètodes anticonceptius".

Durant l’acte de firma de l’Ordre Ministerial a la seu del Ministeri de Sanitat, al qual han acudit representants dels col·lectius feministes i LGTBI, la ministra ha defensat que "són drets que mai no havien d’haver-se suprimit". "Avui és un dia en què donem passos importants per continuar avançant, per continuar millorant la vida de la gent, per fer felices la gent, amb polítiques progressistes i inclusives en les quals totes les persones se sentin protagonistes", ha assenyalat.

La ministra ha reconegut que des de l’anunci de la recuperació d’aquest dret en 2018 fins la seua aprovació "ha costat temps i també feina". "Sé que ha estat un procés llarg, però han estat nombroses les consultes a les comunitats autònomes, encara que algunes han seguit amb aquesta prestació com a complementària. Avui firmem un text que compta amb totes les garanties per blindar i ampliar drets. Espanya és un referent mundial en sanitat pública i també en els drets de dones i col·lectius LGTBI", ha comentat.

Així, ha avançat que el "propòsit" de l’Executiu és "continuar el camí de la consolidació de drets, com a salut universal, salut mental, la no-discriminació pel VIH, l’accés a medicaments sense copagaments, a l’avortament lliure i segur, a què les persones trans deixin de ser considerades com|com a persones malaltes...". "L’horitzó ens espera. Continuarem fent passos ferms en aquesta direcció", ha reblat. En la mateixa línia, la directora de Cartera i Farmàcia del Ministeri de Sanitat i principal redactora del nou text, Patricia Lacruz, ha mostrat el seu "orgull" per la recuperació d’aquest dret, així com el seu "reconeixement i agraïment" als col·lectius per la seua "lluita incansable".

COL·LECTIUS LGTBI: "DIA HISTÒRIC"

La presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), Uge Sangil, ha apuntat que es tracta dun "dia històric". "Avui es produirà un moment polític que s’ha d’escriure amb majúscules. És un d’aquells dies en què penses que l’activisme val la pena, que les fatigues, les llàgrimes, la constància i la força tenen sentit," ha entonat emocionada.

Sangil ha reconegut que "ha costat arribar fins aquí". "Moltes coses han passat i moltes crisis hem enfrontat, amb pandèmies incloses, des que el 2018 comencem a redactar el text. Això és el que tenen les causes justes, que costen però arriben. Que a ningú no li càpiga dubte que ampliar drets reproductius és ampliar drets humàns", ha defensat. La representant del col·lectiu ha agraït a la ministra Darias el seu treball per a l’aprovació d’aquesta Ordre Ministerial. "Gràcies per tornar a posar Espanya en l’avantguarda mundial dels drets humans i per posar el nostre govern i el nostre país en el costat correcte de la història", ha conclòs.

Per la seua part, la diputada del PSOE a l’Assemblea de Madrid i activista pels drets de les persones transsexuals Carla Antonelli ha qualificat aquesta aprovació com una "fita històrica". "Com a dona trans i demòcrata, resilient i supervivent al franquisme, soc de les que pensa i opina que qualsevol moment és bo per festejar la diversitat, sobretot en aquests temps tan estranys," ha celebrat. Així, ha aprofitat per carregar contra l’odi envers el col·lectiu. "Sembla increïble que en ple 2021 es continuïn escoltant discursos d’odi, que atien la violència als carrers i ens amenacen de tombar les lleis de diversitat i igualtat en els parlaments. Tots els drets conquerits són susceptibles de ser arrabassats, però no baixarem el cap, això mai, ni ens robaran l’alegria", ha proclamat.

Així, ha reclamat que les administracions siguin "al costat" del col·lectiu i ha aplaudit l’actuació de la ministra. "No és una simple firma, amb un gest de mà faràs que centenars de milers de persones d’un cop de ploma obtinguin un nou dret que fins ara no tenien. Expandiràs dignitat i equitat a cop de bolígraf", ha agregat.