El canvi climàtic no és igual a tot el món: aquests són els països més amenaçats

El canvi climàtic és una realitat que afecta a tot el planeta, encara que no de la mateixa manera. Cada any l’institut Germanwatch presenta els resultats de l’Índex de Risc Climàtic (IRC) Global 2020 que, si bé no pot classificar els països en funció de la seua vulnerabilitat climàtica integral, sí dona una visió global dels impactes relacionats amb el clima, tenint en compte importants processos com l’augment del nivell del mar, el desglaç de les glaceres o l’acidificació dels oceans. Ara bé, aquest índex es basa en dades recopilades en el passat, i no s’ha d’utilitzar com una projecció lineal dels impactes climàtics futurs, sinó que d’ell s’han de treure conclusions de no massa llarg abast, per als debats polítics sobre quins països o regions són més vulnerables al canvi climàtic.

Els deu països més vulnerables al canvi climàtic

És important, a més, tenir en compte que el fet que tingui lloc un sol esdeveniment meteorològic extrem (una onada de calor severa, una forta inundació, etc.) no pot atribuir-se fàcilment al canvi climàtic antropogènic —és a dir, al canvi climàtic provocat per l’acció o inacció de l’ésser humà—, encara que tampoc no s’ha d’obviar que el canvi climàtic és un factor cada vegada més important en el canvi de probabilitat que tingui lloc o la intensitat d’un esdeveniment climàtic extrem. Aquest índex, per la seua part, ha de servir com a advertència, perquè els governs puguin desenvolupar polítiques públiques que estiguin dirigides a la preparació davant d’esdeveniments més freqüents o severs en el futur.

De les pluges del Japó a l’onada de calor d’Alemanya

El Japó és un dels països inclosos en aquest 'top 10' de l’amenaça climàtica, elaborat el 2020 amb dades fins el 2019. El país nipó es va veure afectat per tres fenòmens meteorològics molt severs el 2018: a començaments de juliol es van registrar dies de precipitacions amb més de 200mm. al dia, el doble del que se sol registrar en els dies més humits de l’any, provocant inundacions i esllavissades de terra que van provocar la mort de més de 200 persones, a més dels més de 5.000 habitatges destrossats. Més de dos milions de persones es van veure obligades a abandonar les seues cases per riscos derivats de la tempesta i els danys causats per les pluges s’estimen en uns 7.000 milions de dòlars.

Des d’aleshores fins finals d’agost, els sistemes d’alta pressió en van provocar una elevada onada de calor que va provocar més d’un centenar de morts, a més de 70.000 hospitalitzats per cops de calor i esgotament derivat de les altes temperatures: a la ciutat de Kumagaya es van registrar temperatures de 41,1º, rècord nacional al Japó. Tot just un mes desués el tifó Jebi va tocar terra, convertint-se en el tifó tropical més intens que experimentava el país asiàtic en més de 25 anys, provocant danys per un valor superior a 12.000 milions de dòlars.

Mentrestant, el nord de les Filipines va quedar arrasat el setembre de 2018 després del pas del tifó Mangkhut, de categoria 5, el més potent registrat en el món aquell any. El vent va assolir una velocitat de fins 270 quilòmetres per hora quan va tocar terra, afectant un quart de milió de persones a tot el país. La major part de les vícimas, més de mig centenar, van morir a causa dels esllavissaments de terra provocats per les fortes pluges.

També la temporada de monsons de l’Índia va ser particularment dura entre juny i setembre de 2018: en l’estat de Kerala van morir més de 300 persones, ofegades o enterrades pels esllavissaments de terra provocats per les pitjors inundacions que va experimentar el país en un segle. Els danys van ascendir a uns 2.800 milions de dòlars. Però abans d’acabar l’any, l’Índia va viure dos ciclons, Titli i Gaja, l’octubre i el novembre, respectivament, amb vents de fins 150 quilòmetres per hora.

També Illes Fiji va patir una forta temporada de ciclons entre febrer i abril: el Gita, amb vents màxims sostinguts de fins 126 quilòmetres per hora; el Josie, que va provocar inundacions que van portar amb si la mort de diverses persones i el desplaçament de diversos centenars i el Keni, una tempesta tropical de categoria 3. Els dos últims van afectar més de 150.000 persones.

Kènia i Ruanda van viure el 2018 una forta temporada de pluges estacionals: entre març i juliol Kènia va registrar gairebé el doble de les precipitacions d’una temporada humida corrent, amb rius desbordant-se i importants esllavissaments de terra; a Ruanda, les fortes precipitacions van agreujar els casos de còlera i van provocar una epidèmia del virus chikungunya.

Escalfament brutal al Canadà

L’any 2018 va començar al Canadà amb temperatures mínimes d'entre 45 i 48 graus sota zero, les més baixes en un segle. Al maig, la regió de la Colúmbia Britànica va registrar unes inundacions tan potents que van provocar el desplaçament de centenars de persones, però a l’abril van arribar temperatures extremes que van provocar una de les pitjors temporades d’incendis forestals del país, empitjorant substancialment la qualitat de l’aire.

Al juliol, el país (i també part dels Estats Units) van viure la pitjor onada de calor en dècades, provocant la mort de prop d’un centenar de persones a Quebec. Vuit anys abans, una altra onada de calor havia tingut lloc a la mateixa zona i durant les mateixes dates, i d’altres tantes persones van perdre la vida. No obstant, no han millorat les coses recentment: aquest mateix any Lytton (Colúmbia Britànica, Canadà) va batre el 'rècord’ nacional de calor, registrant una temperatura de 49,6 graus, i va quedar arrasat per les flames en la temporada d’incendis.

Els Estats Units tampoc no es deslliuren de les altes temperatures: la ciutat de Portland va marcar, el juliol de 2021, una temperatura mai abans registrada, 45 graus, quatre graus per sobre de l’últim 'rècord’. Arran d’aquesta onada de calor, els experts es van posar d’acord per advertir que no s’ha de normalitzar aquestes onades de calor com a "pròpies de l’estiu"; de fet, la calor amb aquesta intensitat pot matar. Tant és així que al país han establert el Día Nacional de Consciència de la Calor, que se celebra l’últim mes de maig per posar en guàrdia els nord-americans.

Pèrdua de fauna i migració climàtica

No obstant, ni les fortes precipitacions ni les intenses onades de calor són les úniques conseqüències del canvi climàtic, sinó que n’hi ha moltes d’altres. A Madagascar hi ha 14 espècies de lemures diferents, dos dels quals estan en risc de desaparició. En aquest cas, la tala d’arbres té gran part de la culpa: segons un model informàtic publicat l’any passat a la revista 'Nature Climate Change', la combinació entre la desforestació i la fluctuació climàtica podrien provocar la desaparició d’una gran part de l’hàbitat natural dels lemures rufos (gènere Varecia), que inclou dos espècies en perill crític. Segons la investigació, l’hàbitat natural d’aquests animals podria reduir-se entre un 29% i un 59% a causa de la desforestació i entre un 14% i un 75% pel canvi climàtic, o entre un 38% i un 93% per ambdues causes de cara a l’any 2070.

Una altra de les més greus conseqüències del canvi climàtic és la migració climàtica: Sri Lanka va començar l’any 2018 amb fortes pluges monsòniques que van afectar 20 districtes del país, especialment a la costa sud i oest. A la ciutat de Galle, situada al sud-oest de Sri Lanka, a uns 120 km de Colombo, van caure aquell any 166 mm. d’aigua en 24 hores, en una zona en la qual les precipitacions mitjanes són de 290 mm. en un mes complet: més de 6.000 persones es van veure obligades a abandonar les seues llars|cases.

Sri Lanka no és, tanmateix, l’únic país amenaçat per la migració climàtica: només a Àsia Oriental i el Pacífic podrien ser fins 49 milions de persones les que haurien de deixar les seues cases pel canvi climàtic al voltant de 2050, segons un estudi publicat pel Banc Mundial; 49 milions de persones es veurien afectades a Àsia Meridional i fins 86 milions de persones a l’Àfrica subsahariana.

Un altre estudi publicat per l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicada (Iiasa), en el marc d’una investigació científica impulsada des de Viena publicada en 'Nature Climate Change' el 2020, ha aconseguit "identificar les regions geogràfiques que poden ser especialment susceptibles als moviments migratoris en el futur", degut principalment a una exposició més gran a "múltiples perills ambientals" però també a prou nivell d’ingressos com per "finançar la migració".

No obstant, als països de renda mitjana amb una alta dependència agrícola és on més desplaçaments forçats s’observaven, derivats del canvi climàtic. Al continent americà, per exemple, les poblacions menys afectades serien les de rendes molt baixes (Bolívia i Paraguai) i les de rendes més altes (Estats Units i Canadà), mentre que altres de renda mitjana sí que es veuran més afectats per la migració climàtica, com l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil o Mèxic. Alguns països ja estan buscant solucions: el Govern de les Maldives, per exemple, va anunciar aquest mateix any la construcció de la primera ciutat flotant del món, una de les possibles solucions a la pujada del nivell del mar.