Com protegir-se en connectar-se a una wi-fi oberta en hotels, terrasses i restaurants

Els experts en seguretat recomanen evitar les wi-fi obertes en un hotel, restaurant, terrassa o qualsevol altre lloc públic per la raó que qualsevol pot connectar-se a aquestes xarxes. Per tant, per a un ciberdelinqüent és relativament fàcil interceptar els paquets de dades que circulen i apropiar-se del que no és seu una vegada està dins de la mateixa xarxa que la víctima. Fins al punt que, es recomana utilitzar la connexió de dades del telèfon abans que una wi-fi pública o oberta a la clientela d’un establiment.

Si encara així es vol utilitzar-ne una wi-fi oberta convé seguir els següents consells perquè les comunicacions no estiguin exposades. A l’ordinador, cal configurar en el perfil de xarxa Windows com es mostrarà el teu ordinador dins d’una xarxa wi-fi a què estigui connectat. Quan sigui una xarxa oberta, cal seleccionar com a perfil de xarxa “Públic”. D’aquesta manera l’equip s’estableix com a|com ocult per a altres dispositius de la xarxa. Aquesta opció es troba en les propietats de la xarxa seleccionada a què es pot accedir des de la icona a la barra d’eines que et mostra el llistat de xarxes disponibles.

Un altre consell és utilitzar les direccions|adreces de hardware aleatòries Es una altra opció que dona Windows per dificultar la identificació d’un dispositiu dins d’una xarxa. Es troba en les propietats de la xarxa a què s’està connectat i per defecte ve desactivada.

Cal assegurar-se que la xarxa té seguretat WPA o WPA2 comprovant les seues propietats. Les que utilitzin el protocol de seguretat WEP, més antic i àmpliament conegut pels hackers, cal evitar-les.

D’altra banda, hi ha xarxes falses que intenten enganyar a l’usuari perquè es connecti: un ciberdelinqüent pot crear una xarxa wi-fi amb un nom molt similar al de l’establiment que ofereix la seua pròpia xarxa oberta als clients. L’usuari navega sense notar res, però el poden estar interceptant les dades.

Es recomana navegar utilitzant les connexions SSL, aquelles en les quals la informació entre el web i el dispositiu amb què s’accedeix viatja xifrada. S’identifiquen aquest tipus de webs per la icona del cadenat que es mostra, tancat o obert, just abans de l’adreça web. També comprovant l’URL, si comença per “https://” es tracta deuna connexió SSL, però si ho fa per “http://”, sense la “s”, la informació que s’envia no està xifrada i qualsevol hi podria accedir.

Una VPN o xarxa privada virtual afegeix una capa de seguretat a les connexions a Internet. Xifren el trànsit|tràfic, encara en el cas de connectar-se a pàgines web sense SSL, i emmascaren la identificació del dispositiu a la xarxa substituint-la per la dels servidors de la companyia que proporciona el servei de VPN. El millor és utilitzar una VPN de pagament, però si només es necessita per a un ús puntual una bona opció és el navegador Opera que porta una VPN integrada.

Una altra de les recomanacions dels experts és no accedir a webs o serveis que requereixin un usuari i contrasenya: serveis bancaris, comptes de correu, compres online, plataformes socials i tot web que requereixi identificació. Els pirates informàtics són molt conscients que la gent sol utilitzar la mateixa contrasenya per a gairebé tot. Encara que l’usuari cregui que la contrasenya d’un fòrum d’internet qualsevol no té importància per a un ciberdelinqüent, pot ser la clau que li atansi a objectius més valuosos.