Els efectes sobre la Terra de les tempestes solars que venen
L’agència espacial NASA i l’agència meteoròloga NOAA han alertat que una forta erupció solar, que va ser detectada a començaments d’aquesta setmana, podria afectar tant la navegació amb GPS com el funcionament de satèl·lits de comunicació en els propers dies.
L'ejecció de massa coronal (CME) ‘caníbal’ va impactar en el camp magnètic de la Terra el passat dimecres, 3 de novembre, desencadenant-ne una tempesta geomagnètica considerada “fort”. Les CME són grans expulsions de plasma i camp magnètic de la corona solar. Aquests milers de milions de tones de material coronal viatgen cap enfora|fora des del Sol a velocitats que van des de menys de 250 quilòmetres per segon (km/s) fins tan ràpid com prop de 3000 km/s. Les CME caníbal són erupcions solars de moviment ràpid que assoleixen i devoren els seus parents de moviment més lent. Les CME caníbal poden causar tempestes geomagnètiques de llarga durada a la Terra.
L’erupció solar de la setmana passada podria repetir-se. “La radiació nociva d’una flamarada solar no pot travessar l’atmosfera de la Terra per afectar físicament els humans; però quan és prou intensa, pot pertorbar l’atmosfera a la capa per on viatgen els senyals de comunicacions i GPS”, va explicar la NASA en un comunicat.
L’agència va assenyalar que les naus espacials poden veure’s afectades per fenòmens com la càrrega a la superfície i els problemes d’orientació, i la tempesta podria interferir amb els senyals de ràdio d’alta freqüència en latituds altes, que podria afectar els vols aeris de llarga distància.
Els cables submarins que connecten continents serien alguns dels grans afectats si es produeix una tempesta solar de grans dimensions. El seu col·lapse provocaria una pèrdua massiva de connectivitat a tot el planeta, deixant països sencers sense accés a la xarxa. Impactes més enllà dels relacionats amb l’electricitat. Les infraestructura més afectades serien les pròximes als pols. Per això Àsia està menys exposada encara que molts cables submarins es concentren a Singapur.
Les partícules d’alta energia emeses per la flamarada també podrien fer que certs àtoms en l’atmosfera de la Terra brillin, donant lloc a aurores a Europa Central i Amèrica del Nord. Per descomptat, el transport aeri també es veuria afectat. Fins al moment es desconeix quin és l’impacte sobre la salut dels éssers humans en aquest tipus de tempestes. El que sí que és segur és que les pèrdues econòmiques serien gegantines.
Segons les investigacions de Sangeethe Abdu Jyothi, de la Universitat de Califòrnia, podrien perdre’s, només als Estats Units, uns 7.000 milions dòlars un sol dia. D’altra banda, un informe de 2008 de les Acadèmies de Ciències, Enginyeria i Medicina|Medecina dels Estats Units alertava que la tempesta solar provocaria uns danys d’entre un i dos bilions de dòlars en tan sols un any, establint en deu anys el període de recuperació del xoc provocat.
El 2012, la companyia d’avions Delta Air Lines va desviar algunes rutes que connectaven Detroit (Estats Units) amb Àsia i que sobrevolaven els pols|polos. El succés va espantar els més supersticiosos, ja que es deia que aquell any seria el final del món per una predicció dels maies. Però el cert és que una tempesta solar va ser la culpable d’aquest moment ple d’incertesa. La flamarada solar més potent que va tenir lloc en anys va afectar aquests avions i hauria pogut tenir pitjors conseqüències si haguessin atrapat aquests aeronaus al radar que més va afectar la tempesta solar.
Són moltes les que han tingut lloc al llarg de la història, però no han estat una gran varietat les que van impactar amb força. No obstant, podem recordar la de 1921 o la ‘Carrington event’ de 1859. En aquesta última, les agulles de les brúixoles es van descontrolar i les línies de telègraf entre Europa i els Estats Units van quedar inutilitzades. A més, també es van poder presenciar aurores boreals en parts del món tan sorprenents com Colòmbia o el cel de Madrid es va tenyir de rosa. Va tombar la xarxa hidroelèctrica al Canadà, amb una apagada total de nou hores al nord-est del país.