Adverteixen que pot haver-hi desproveïment de xeringues per a vacunes

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir aquest dimarts que pot haver desproveïment del tipus de xeringues que s’utilitzen per inocular vacunes davant de la inesperada demanda que ha suposat la campanya mundial d’immunització contra la covid-19, la qual cosa podria retardar els programes de vacunació en diferents parts del món. A poques setmanes de complir-se un any des que van començar a administrar-se les vacunes contra la covid-19, les dosis aplicades superen els 6.800 milions, el que representa el doble de totes les vacunes que s’inoculaven cada any a nivell mundial i que implica que per a aquesta finalitat es requereix el triple de xeringues que abans.

"Desgraciadament, la possibilitat que hi hagi manca de xeringues és real", va afirmar l’experta de l’OMS en accés a medicines i productes sanitaris Lisa Hedman en un diàleg amb periodistes a Ginebra.

La capacitat de producció anual de xeringues és de 6.000 milions d’unitats, el que fa estimar a l’OMS que el dèficit podria ser de 1.000 a 2.000 milions de xeringues el 2022 si no es fa alguna cosa. Hedman va sostenir que una solució podria ser passar la capacitat de producció d’un tipus de xeringues a d’altres per a així tenir un subministrament més gran de les que es dediquen a les vacunes, encara que sense descuidar les que es necessiten per tractar malalties.

Un total de 16.000 milions de xeringues s’utilitzaven anualment a tot el món (entre les destinades a vacunes i a tractaments mèdics), però el covid ha empès aquesta demanda fins els 22.000 milions.

Les restriccions de comerç que han afectat a altres productes utilitzats en la lluita contra la pandèmia, més els problemes de transport de càrrega que s’han vist recentment, fan témer que les exportacions de xeringues disminueixin. Un altre aspecte que preocupa l’OMS és la possibilitat que es reprenguin pràctiques de risc, en particular la reutilització de xeringues i agulles, una situació que s’ha registrat cada vegada que aquests productes han faltat. "Aquest és un problema de tots els països, però és cert que els països que tenen una capacitat de compra limitada sempre són els més afectats", va recalcar Hedman.

L’OMS ha fet sonar aquesta alarma davant de la possibilitat que les xeringues i agulles es converteixin en el nou símbol de la disparitat entre rics i pobres, com ho van ser al principi de la pandèmia els equipaments de seguretat personal (guants, màscares, ulleres i vestits de protecció), que escassejaven sobretot als països de menors recursos. El mateix ha succeït amb les vacunes contra la covid, que han estat distribuïdes per les farmacèutiques en funció del poder de compra dels països.