Descriuen més de 450 fòssils de la fauna marina que va viure fa 237 milions d'anys a Odèn

Personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB) acaben de publicar un article al 'Journal of Paleontology' on descriuen més de 450 espècimens fòssils que corresponen al límit del Triàsic mitjà superior –fa entre 240 i 237 milions d'anys– provinents del jaciment d'Odèn, al Solsonès. L'estudi ha revelat que els peixos són el grup més abundant, amb algunes espècies que podrien ser noves per a la ciència. També s'hi ha identificat rèptils marins, bivalves i braquiòpodes. Durant el Triàsic, el que avui és una zona muntanyosa i boscosa al nord-est del Solsonès era un mar d'aigües càlides i poc profundes.

A Catalunya, els jaciments d'aquest període –el Triàsic– són força escassos i en destaquen els de Montral-Alcover i Mora d'Ebre-Camposines (tots dos a terres de Tarragona), mentre que al Pirineu és tan sols conegut pels jaciments d'Odèn i el de Vilanova de la Sal (a la Noguera).

L'investigador de l'ICP i coautor de la recerca, Josep Fortuny, explica que els peixos són el grup més abundant que s'ha trobat al jaciment d'Odèn "amb centenars d'espècimens recuperats". L'espècie més abundant és 'Peltopleurus cf. Nuptialis', un peix de pocs centímetres de longitud típic d'aquests tipus d'ecosistemes i que també apareix en jaciments suïssos i italians de la zona de Monte San Giorgio. Es tracta d'una espècie de la que en destaca el seu dimorfisme sexual, és a dir, presenten diferencies clares entre mascles i femelles.

També s'han identificat tres altres espècies de peixos menys abundants al jaciment: 'Saurichthys', una espècie amb un musell i cos allargats que recorda a una anguila actual; 'Colobodus giganteus', un peix que podia fer més de mig metre de longitud i que ja s'havia identificat al jaciment català de Montral-Alcover; i un membre no identificat del grup dels halecomorfs. Aquests darrers, segons Fortuny, van ser molt abundants en el passat tot i que els espècimens recuperats a Odèn estan actualment en estudi i no es descarta que es tracti d'una nova espècie per a la ciència.

Malgrat que els peixos són el grup més freqüent en aquest jaciment, també s'han identificat restes de dents i costelles de rèptils marins, de braquiòpodes (uns invertebrats que per la forma recorden als bivalves però que no hi estan emparentats) així com bivalves de l'espècie 'Pseudocorbula gregaria'. "La fauna i la geologia que trobem en aquest jaciment ens fa pensar en un ambient submareal de baixa energia, és a dir, d'aigües relativament tranquil·les", conclou Fortuny. Les condicions d'absència d'oxigen en els sediments probablement va contribuir a la bona conservació d'aquests fòssils.

A banda de Fortuny, el personal investigador que ha participat a la recerca inclou Ruben Garcia-Artigas (UB), Ramon Mercedes-Martín (UAB) així com Joan Cartanyà, Arnau Bolet i Marc Riccetto (ICP).