Lleida recorda, quaranta anys després, les riuades del 1982

Va ser una tardor frenètica. El 3 el setembre del 1982 va sortir al carrer el primer número de SEGRE i en qüestió de dies Maradona va arribar al Barça i va morir Grace Kelly en un accident de cotxe. El 28 d’octubre, el PSOE va guanyar per majoria absoluta amb la proposta de canvi de Felipe González. El diumenge 7 de novembre va arribar el papa Joan Pau II a Catalunya, però el que havia de ser la notícia del dia va quedar eclipasada per una històrica riuada que va provocar una vintena de morts i danys incalculables des d’Andorra fins a la desembocadura del Segre, a la Granja d’Escarp. Al Pont de Bar, a l’Alt Urgell, els veïns es van refugiar a la caserna de la Guàrdia Civil, situada a la part alta del poble. Era nit tancada i no hi havia llum elèctrica, de manera que no va ser fins l’endemà quan es va saber que l’aigua havia arrossegat, literalment, mig poble. Va haver de reconstruir-se anys després i en un altre emplaçament.

A Ponts, una jove va passar tota la nit pujada a un arbre i el seu nòvio, d’Oliana, va ser una de les víctimes mortals de la tragèdia. La riuada va coincidir amb les festes del Sant Crist de Balaguer. Les atraccions estaven a la vora del Segre, que se’n va emportar una bona part. La nit de diumenge a dilluns, es va arribar a estudiar la possibilitat de volar el pont per temor que no aguantés la pressió de l’aigua. L’endemà, l’alerta es va desplaçar a Lleida.

El riu va entrar a la ciutat per Pardinyes, a l’altura de Mercolleida, i en qüestió d’hores Pardinyes, Cappont, Blondel i Sant Francesc i Ferran van quedar inundats. Sis treballadors de SEGRE van ser rescatats en llanxa de la redacció, llavors ubicada a la rambla Ferran. La fúria de l’aigua va continuar avançant i al migdia la suma de les avingudes del Segre i el Cinca va arribar al primer pis de les cases de la part baixa de la Granja. Han passat 39 anys, però la tragèdia està molt viva en la memòria col·lectiva.