TikTok tic, un nou trastorn infantil que genera moviments espasmòdics i que es propaga a través de les xarxes socials

Adolescents de tot el món acudeixen als centres mèdics amb moviments espasmòdics físics i verbals desenvolupats de forma sobtada. L’augment d’aquests casos es va iniciar amb la pandèmia, però la preocupació d’especialistes i sobretot pares, va començar fa unes setmanes, després que un article del The Wall Street Journal alertés del fenòmen.

Prèviament diverses investigacions ja havien revelat l'aparició d’una nova síndrome infantil lligada a l’ús de les xarxes socials, i en concret a vídeos a Tik Tok relacionats amb la síndrome de Tourette. A l’agost la psiquiatra Kirsten Müller-Vahl de l’escola de medicina de Hannover, Alemanya va publicar un estudi a la revista acadèmica Oxford University Press on va afirmar que havia identificat "el primer brot d’un nou tipus de malaltia sociogènica massiva" que es propaga únicament a través de les xarxes socials. Si bé el va denominar "malaltia induïda per les xarxes socials massives" (MSMI) s'ha popularitzat amb el nom de TikTok Tic.

Tot va començar quan l’especialista va detectar un augment a la seua sala de Tourette de pacients amb símptomes que no podia explicar. La síndrome de Tourette és un trastorn genètic del sistema nerviós, que pot generar tics, moviments repetitius o involuntaris o sons. El trastorn afecta principalment els nens i els tics generalment comencen quan una persona és jove i es desenvolupen amb el temps. Després de l’anàlisi d’aquests casos, Müller-Vahl va determinar que els joves havien desenvolupat el trastorn després de veure contingut creat a Youtube sobre la síndrome de Tourette. "Els tics tendeixen a ser imitats i poden encomanar-se d’una persona a una altra", indica l’estudi.

Prèviament, al juny, una altra investigació descrivia fins 6 casos en adolescents amb les mateixes característiques. Totes havien consumit contingut en el qual creadors en xarxes com TikTok, Instagram o YouTube afirmaven tenir Tourette. Des d’aleshores, hospitals pediàtrics dels EUA, el Canadà, Austràlia i el Regne Unit han detectat un número elevat d’aquests casos a les seues consultes. També a l’Estat. “Aquí veiem el mateix que en altres països: és un fenomen mundial ”, assegura a La Vanguardia el doctor Darío Ortigoza, cap de la Unitat de Trastorns del Moviment de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Només en aquest centre han aparegut 10 casos des de l’inici de la pandèmia, un fet insòlit fins ara.

L’especialista descriu que la majoria de pacients són nenes i adolescents d'entre 10 i 14 anys que comencen a fer aquests moviments o sons que semblen tics però que en realitat no ho són, "ja que no compleixen l’evolució en el temps que se sol donar en la síndrome de Tourette." “La relació d’aquest augment de tics amb l' ús de TikTok no és tant perquè les xarxes produeixin patologies en si mateixes, sinó perquè poden arribar a induir-les. Hem vist pacients que segueixen algunes tiktoquers i youtubers que han difós molt el que suposa viure amb síndrome de Tourette, i això pot haver precipitat els tics funcionals. Però no són Tourette pròpiament”, assenyala.

El contingut relacionat amb aquesta afecció abunda a la popular xarxa social. Quan els metges al Regne Unit van començar a estudiar el fenomen al gener, els vídeos que contenien l’etiqueta #tourettes tenien al voltant d’1,250 milions de visites, segons el seu informe, una xifra que des d’aleshores ha augmentat fins a 5.000 milions.

Els experts, a més, remarquen que a nivell global la majoria dels adolescents van ser diagnosticats prèviament ansietat o depressió, que han pogut ser provocades o incentivades per la pandèmia, un altre dels factors claus. I és que no tots els especialistes assenyalen la popular xarxa social com a únic culpable. "Hi ha alguns nens que miren xarxes socials i desenvolupen tics i alguns que no tenen accés a les xarxes socials i desenvolupen tics”, afirma al mitjà nord-americà el professor del departament de psiquiatria i ciències del comportament de la Universitat Johns Hopkins Joseph McGuire. "Crec que hi ha molts factors que hi contribueixen, com l’ansietat, la depressió i l’estrès."