La pandèmia genera 8 milions de tones de plàstic

Un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, revela que la covid ha produït vuit milions de tones d’escombraries, part de les quals han anat directament al mar. La pandèmia ha provocat un augment de la demanda mundial de plàstics d’un sol ús, com|com a màscares o guants. L’ús de màscares més gran|important, guants o protectors facials, entre altres objectes amb plàstic, "unit a una mala gestió dels residus", farà que una part acabi en rius i oceans intensificant el problema mundial d’aquest tipus d’escombraries, indica l’estudi.

La investigació, dirigida per la universitat xinesa de Nanjing i la nord-americana de Califòrnia a San Diego, assenyala que en uns tres o quatre anys s’espera que una part important d’aquests rebutjos plàstics oceànics arribi a les platges o al fons marí. Una part més petita anirà a mar obert, per acabar atrapada en els centres de les conques oceàniques o en els girs subtropicals, on poden convertir-se en pedaços|pegats d’escombraries, i en una zona circumpolar d’acumulació de plàstics a l’oceà Àrtic.

L’equip va utilitzar un model numèric per quantificar l’impacte de la pandèmia en els abocaments de plàstic d’origen terrestre, des de l’inici de la mateixa i fins agost passat. La major part dels plàstics que entren a l’oceà procedeix d’Àsia i els residus hospitalaris constitueixen la majoria dels abocaments a terra, per la qual cosa l’estudi revela la necessitat d’una millor gestió dels rebutjos mèdics als països en desenvolupament.

Els investigadors van descobrir que la major part dels residus plàstics mundials de la pandèmia arriben a l’oceà des dels rius, i els asiàtics representen el 73 % de l’abocament total de plásticos.nLos rius que més contribueixen a aquesta contaminació són Shatt al-Arab, Indo i Yangtze, que desemboquen al golf Pérsico, el mar de l’Aràbia i el mar de la Xina Oriental.nEls rius europeus, per la seua part, representen l’11 % dels abocaments, amb contribucions menors d’altres continents.

Encara que s’espera que la major part dels plàstics associats a la pandèmia acabi a les platges i el fons marí, és probable que una quantitat menor acabi circulant o assentant-se a l’oceà Àrtic.

El model mostra que al voltant del 80 % dels residus plàstics que transiten cap a l’Àrtic s’enfonsarà ràpidament i es preveu la formació d’una zona d’acumulació de plàstic circumpolar cap a 2025.