Costa més conciliar el son quan hi ha lluna plena?

La lluna ha estat des de sempre font d’inspiració de llegendes populars, des de la de l’home llop fins que durant la lluna plena hi ha més parts, els cabells creixen més ràpid... i costa més adormir-se.

S’han publicat alguns treballs en els quals s’ha observat que la latència de son|somni, és a dir, el temps que tardem a adormir-nos, augmenta en els dies previs a la lluna plena. A més, el son profund, el d’ones lentes, es podria veure reduït en aquells dies. Ja el 2013, un estudi publicat a Current Biology i liderat per Christian Cajochen apuntava a l’efecte de les fases lunars sobre aspectes del son|somni avaluats mitjançant electroencefalografia. Els voluntaris van dormir 20 minuts menys de mitjana i van tenir un 30 % menys de son profund en dies previs a la lluna plena. Els investigadors ressaltaven, a més, un aspecte important de l’estudi: el seu caràcter retrospectiu. Cap persona de les implicades en el procés de presa de dades no va ser conscient que es tractava d’avaluar el possible efecte de les fases lunars. Van avaluar el son amb un objectiu totalment diferent, i se’ls va ocórrer analitzar aquest factor anys més tard. Això eliminava de cop qualsevol biaix, i també el possible efecte placebo/nocebo.

A començaments d’aquest any, un equip d’investigadors entre qui es troben Leandro Casiraghi i Horacio de la Iglesia ha publicat un estudi a Science Advances que confirma aquests resultats. En aquest cas, ho van fer mitjançant el monitoratge ambulatori (amb un dispositiu de braçalet) de tribus indígenes argentines (amb i sense accés a llum elèctrica), i d’una població nord-americana altament industrialitzada. En les tres situacions, els resultats van ser similars: la lluna plena va retardar l’hora de dormir i va escurçar la durada del son|somni. És la llum la culpable? Però quin aspecte de la lluna plena fa que (suposadament) dormim menys?

Està clar que en les nits de lluna plena hi ha més llum, sobretot si no l’emmascarem amb la llum elèctrica. Tanmateix, en ambdós estudis l’efecte de la llum que reflecteix la lluna va quedar descartat. En el primer cas, perquè el son dels voluntaris es va registrar en condicions controlades de laboratori (sense rebre la llum provinent de l’exterior). En el segon, perquè tant la tribu sense accés a llum elèctrica (amb menys contaminació lluminosa i més potencial influència de la llum de la lluna) com la tribu amb accés a llum elèctrica i la població industrialitzada van mostrar efectes similars. No està clar si es tracta d’un ritme endogen que mantenim o si el nostre organisme és sensible a l’efecte de la gravetat exercida per la lluna en les seues diferents fases. Si fos el segon, Casiraghi i els seus col·laboradors expliquen que, encara que la força gravitacional seria la mateixa en lluna plena i lluna nova, cada una passa a hores diferents. Així, és la lluna plena l’única que exerciria aquest efecte durant la nit, quan dormim.

Altres autors, tanmateix, descarten que la força gravitacional de la lluna pugui tenir algun efecte en masses tan petites com el nostre organisme. En qualsevol cas, el possible efecte estimulant de la lluna plena seria fruit de l’avantatge adaptatiu que suposava estar més actius aquelles nits en què hi havia més llum natural per veure-hi al nostre voltant.