Una científica lleidatana, a l'equip el premi Nobel de química d'aquest any: «És tot un orgull formar part de l'equip d'un Nobel»

Quin ha estat el camí fins a formar part d’un equip tan prestigiós com el del doctor Benjamin List, al Max Planck Institut fur Kohlenforschung a Alemanya?

Vaig estudiar Química a la Universitat de Barcelona i, quan vaig acabar màster en Química Orgànica a la mateixa universitat, vaig contactar amb diferents grups d’investigació que m’interessaven i em motivaven per fer el doctorat. Sabia que a Alemanya hi havia equips molt potents i, en concret, el Max Planck Institut és molt prestigiós. Els vaig enviar el currículum, vam fer algunes entrevistes i, afortunadament, tot va anar bé. En qüestió de setmanes ja formava part del grup d’estudi d’organocatàlisi asimètrica del doctor Benjamin List. Em vaig unir a l’equip el mes d’abril passat.

Què és l’organocatàlisi asimètrica i per què es va interessar precisament per aquesta branca d’investigació?

És una eina per a la construcció de molècules que poden ser beneficioses en tota mena de teràpies i medicaments. Aquest treball requereix catalitzadors, que són substàncies que controlen i acceleren les reaccions químiques. Fins fa vint anys aquesta síntesi es feia a través de metalls, cosa que provocava que totes aquestes molècules que més tard s’aplicaven a éssers humans podien tenir traces metàl·liques. L’organocatàlisi, en canvi, es basa en petites molècules orgàniques que són molt més tolerables i fàcils d’eliminar. Els avenços en química moltes vegades no passen del laboratori i precisament em va interessar aquest camp perquè és molt aplicable en el dia a dia. Té múltiples usos que van des de nous productes farmacèutics fins a teràpies contra el càncer o malalties hereditàries. Al Max Planck Institut hi ha investigadors que treballen en la producció d’antivirals de la Covid-19, antidepressius, antibiòtics, hormones.

En què consisteix la seua investigació? 

Estic desenvolupant l’esquelet d’una molècula que podria aplicar-se a múltiples fàrmacs, com per exemple antidepressius. 

A començaments del mes d’octubre, List i va rebre el Nobel de Química juntament amb David MacMillan. Com va viure vostè l’experiència?

Sincerament, ningú esperava que aquest any guanyessin el Nobel. Va ser una gran sorpresa. Els dos són molt joves i pensàvem que encara tardarien un temps a rebre aquest reconeixement tan prestigiós. Tots apostàvem que aquest any el premi aniria per als avenços en ARN missatger sintètic, que han estat clau per desenvolupar la vacuna contra la Covid-19. Viure aquesta experiència de prop va ser molt emocionant. Quan van anunciar els guanyadors érem al laboratori i alguns companys seguien la cerimònia a l’ordinador. De sobte vam sentir “el premi Nobel de Química d’aquest any és per a...” Va ser un moment de nervis i confusió perquè els membres de l’acadèmia parlaven en suec, però de sobte vam sentir els noms de List i MacMillan. Tothom va començar a córrer i cridar d’alegria. No ens ho podíem creure! Vam deixar de treballar i ens vam posar a organitzar una gran festa per al Benjamin, que en aquells moments es trobava de viatge. Va ser increïble i em sento molt orgullosa de formar part d’aquest equip.

Ha canviat el treball al laboratori després del premi?

No. Les primeres setmanes vam estar una mica en xoc. Van venir molts periodistes i, lògicament, List mai era a l’institut.Però tot ha tornat a la normalitat. El doctor continua assistint als seminaris setmanals i discutint amb nosaltres sobre cada projecte.

La seua mare, Marian Moralejo, també és química investigadora al centre Agrotecnio de la UdL. Va ser ella qui li va inculcar la passió per la ciència?

Per descomptat! Un dels grans problemes de la ciència és la falta de referents femenins. La meua mare sempre ha estat el meu referent. Va ser ella qui des de molt petita va despertar la meua curiositat i el meu interès per l’experimentació.

Quina és la seua meta professional?

Estic molt al principi de la meua carrera, però m’agradaria seguir en l’àmbit de la investigació. Hi ha altres temes que m’interessen, com per exemple els compostos organometàl·lics.