MALALTIA CRÒNICA
Diagnostiquen prop de 1.400 pacients de malaltia pulmonar obstructiva crònica l'any 2020 a Ponent i l'Alt Pirineu i Aran
Malgrat la covid-19 continua sent una de les principals causes de mortalitat al món
L'any passat a la demarcació de Lleida es van diagnosticar prop de 1.400 casos nous de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). D'aquests, 1.042 eren de la Regió Sanitària Lleida i 284 de la de l'Alt Pirineu i Aran. En total, al 2020 hi havia una prevalença de 20.528 persones amb MPOC entre les dos regions sanitàries, 16.882 a Ponent i 3.646 al Pirineu.
Aquesta malaltia té lloc perquè s'inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Malgrat la covid-19, continua sent una de les principals causes de mortalitat del món. Aquest dimecres es commemora el Dia Mundial d'aquesta malaltia que afecta un 10% de la població.
Segons Ferran Barbé, director territorial de malalties respiratòries cròniques de la Gerència Territorial de Lleida, malgrat la MPOC afecta un 10% de la població, es calcula que hi ha un 15 o 20% de població infradiagnosticada.
En aquest sentit, apunta que l'atenció primària és "cabdal" com a punt de diagnòstic. Lleida va ser pionera fa anys en fer espirometries als CAP, que és una de les proves que serveix per diagnosticar la malaltia.
Tradicionalment es feia als hospitals, però actualment s'hi controla un percentatge petit, els casos més greus, que són els que necessiten una atenció especialitzada.
Tot plegat comporta que hi hagi una relació molt fluïda entre l'hospital i l'atenció primària, que ja fa temps que ha establert professionals referents en patologies respiratòries en tots els centre de la Regió Sanitària Lleida.
Pel que fa al Pirineu, Eduard Sajurjo, director assistencial de l'Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, remarca que al Pirineu, com a la resta de Catalunya, la primera diagnosi es fa a l'atenció primària i els casos greus es tracten a l'hospital.
A Tremp, per exemple, atès que no hi ha l'especialitat de pneumologia a l'hospital, hi ha com a referent un professional de medicina interna, que ha ampliat la formació en aquest camp, i és qui assumeix i controla la major part dels casos més greus o complexes, evitant així el seu desplaçament a Lleida, en coordinació amb el Servei de Pneumologia de l'Hospital Arnau de Vilanova.
Un dels tractaments que reben aquests pacients és l'oxigenoteràpia domiciliària. En concret, l'any 2020 se'n van prescriure 663 de noves entre les dues regions sanitàries. D'aquestes, 594 corresponien a Lleida i 69 al Pirineu.
Majoritàriament el subministrament d'oxigen és a través de concentradors estàtics o portàtils segons prescripció del servei territorial de pneumologia. Són tractaments crònics i mantinguts en el temps segons la intensitat i la quantitat d'hores diàries que requereix la persona i que sol superar les 16 hores diàries, segons Marta Gabernet, responsable d'Atenció Integrada i Cronicitat de la Regió Sanitària Lleida.
La malaltia
Els alvèols són unes petites bosses en contacte directe amb els vasos sanguinis, on arriba l'aire que entra pels pulmons a través d'uns conductes que es van bifurcant progressivament (els bronquis). Als alvèols és on té lloc l'intercanvi de gasos entre el medi exterior i l'interior de l'organisme, és a dir, és on l'oxigen passa a la sang i s'elimina diòxid de carboni.
El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària. Hi ha dos tipus de malaltia pulmonar obstructiva crònica, la Bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc; i l'Emfisema, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps.
La causa més important de la MPOC és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats fumen o han fumat durant molts anys. El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia. La inhalació de fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un comportament de destrucció i d'inflamació crònica).
No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té. Les persones que pateixen aquesta malaltia és important que segueixin les recomanacions d'hàbits saludables que els indiquen els seus professionals sanitaris.