El multen per deixar una càmera al cotxe per identificar els que l'hi ratllen
El multen per deixar una càmera al cotxe per itentificar els que l'hi ratllen
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha imposat una multa de 1.000 euros a un resident d’A Coruña per deixar una càmera encesa a l’interior del seu vehicle, des de la qual estava gravant una zona pública, segons informa elDiario.es. El sancionat ha al·legat que el propòsit del dispositiu era registrar i dissuadir els autors de repetits "actes vandàlics" que ha patit el cotxe, la qual cosa no ha servit perquè el regulador de privacitat el deslliuri de la multa.
En la seua resolució l’AEPD considera provat que la càmera funcionava i que gravava la via pública a causa que la persona sancionada ha enviat a l’organisme les imatges que suposadament mostren aquests tercers atacant el seu cotxe. "Consta acreditada l’operativitat del dispositiu d’enregistrament, aspecte aquest confirmat pel propi reclamat en utilitzar les imatges (dades personals) per acreditar la presumpta autoria d’actes vandàlics contra el vehicle", reflexa.
La sanció arriba després d’una denúncia de la Policia Local d’A Coruña, que va retirar el cotxe i el va traslladar al dipòsit municipal després de comprovar que s’estava realitzant un enregistrament des del seu interior. Posar càmeres a l’interior del vehicle està permès sempre que aquestes gravin només el que passa a l'interior i no posin en perill la seguretat viària. En canvi, les normes de protecció de dades no permeten orientar-les cap a l’exterior, ja que les imatges dels transeünts formen part de la seua informació personal. No poden recollir-se sense el seu consentiment i un motiu justificat.
L’única excepció és que el vehicle es trobi en moviment i l’objectiu de les imatges sigui utilitzar-les "en cas de col·lisió o accident", explica l’organisme. "El seu emmagatzemament només està permès amb el vehicle en moviment i en el cas puntual d’accident, qüestió que no es produeix en els fets descrits ja que el vehicle estava estacionat sense el conductor al seu interior, continuant amb el tractament de dades personals en una zona de trànsit públic".
Amb el cotxe aturat, ni tan sols l’excusa que les imatges no es pugen a Internet ni es comparteixen amb tercers eximeix de la prohibició. "És indiferent que no s’emmagatzemin, ja que l’operativitat del mateix ha estat constatada, realitzant el dispositiu en qüestió un tractament de dades en temps real sense causa justificada," conclou l’AEPD: "La presència d’un dispositiu a l’interior del vehicle del reclamat que obté imatges (dades personals) d’espai públic es considera excessiu".
L’AEPD recorda que l’enregistrament de la via pública amb motius de vigilància "és reservat en exclusiva a les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat", encara que reconeix que "en els últims temps" s’està produint una "proliferació latent" de diferents tipus de dispositius que graven els carrers. Bona part de les seues resolucions giren entorn de cambres|càmeres que graven zones que no haurien de registrar o no estan adequadament senyalitzades. "Com a norma general, la legitimació per a l’ús d’instal·lacions de videovigilància se cenyeix a la protecció d’entorns privats", recorda l’organisme.
El principi que regeix les normes de protecció de dades és el de "minimitzar" la informació que es recull. En el cas del multat d’A Coruña, l’AEPD recorda que podria haver optat per "alguna mesura de protecció del vehicle menys restrictiva (alarma sonora, etc), atesa|donada la problemàtica que aquest tipus de dispositius d’obtenció d’imatges poden ocasionar, com l’acredita el fet de la retirada del vehicle per les Forces i Cossos de seguretat de la localitat".
Els 1.000 euros de sanció al resident d’A Coruña es col·loquen a la part inferior de la forquilla per a aquest tipus d’infraccions, explica el regulador, ja que aquest es va comprometre a retirar-la immediatament i ha col·laborat amb la investigació de l’Agència.
