Mel o sucre? Aquesta és l'alternativa més sana

Sovint es diuen meravelles sobre les propietats beneficioses de la mel, mentre que el sucre (especialment el blanc) es presenta gairebé com si fos un verí|metzina. Però la realitat és una mica més complicada. D’una banda, és veritat que, mentre que el sucre blanc conté al voltant d’un 99% de sacarosa, la mel conté vitamines, minerals com|com a el magnesi, i enzims beneficiosos com la glucosa oxidasa (d’efecte cicatritzant).

Tanmateix, la proporció en la qual es troben a la mel aquestes substàncies és amb prou feines significativa. Normalment (depèn del tipus de mel i el procés d’elaboració en cada cas) la mel conté a prop de 0,5mg de vitamines per cada 100g, i 2mg de magnesi per cada 100g. A grans trets, de fet, la mel està formada per un 80% de sucre i un 20% d’aigua.

D’altra banda, el sucre blanc no conté cap producte addicional que sigui nociu per a la salut. És simplement l’excés de sucre en la dieta el que pot tenir efectes molt negatius (diabetis de tipus 2, obesitat, malalties cardiovasculars...), i en molts casos no ve tant per l’ús que fem del sucre blanc com de la quantitat de sucres afegits que contenen molts aliments processats. De fet, com a referència, l’OMS recomana no consumir més de 25g de sucre diaris, la qual cosa equivaldria a 6 cullerades petites de sucre de taula. Moltes persones no consumeixen aquesta quantitat de sucre de taula un dia, sinó que la consumeixen en la forma de refrescos, brioixeries, sucs, rebosteria, salses...

És a dir, que encara que la mel pugui contenir alguns components beneficiosos, si respectem la quantitat de sucre recomanada un dia la quantitat d’aquests components que ingerirem és ridícula. A més, la fama que té de ser més saludable pot resultar enganyosa, i no hem d’oblidar que com moltíssim hauríem de consumir uns 30g diaris (i això suposant que no consumem més sucres lliures en altres aliments). Finalment, es pot esmentar que el sucre morè tampoc no és una opció que sigui notablement més sana (o menys perjudicial) que cap de les dos; la seua gran diferència rau en què, en lloc d’una puresa de prop del 99% que té el sucre blanc se situa entorn del 85%.