On és el Sant Drap de Lleida? Noves investigacions asseguren que està en mans privades i que podria sortir aviat a la llum

La conservadora del Museu de Lleida Carmen Berlabé i l’exconservador i professor de la UdL Alberto Velasco, van pronunciar ahir dijous 18 de novembre la conferència Art i Patrimoni a Lleida durant la Guerra Civil, espolis i protecció en una conferència organitzada pel Cercle d'Amics del Museu de Lleida.

Al final de la xarrada, Carme Berlabé va revelar que segons la documentació que havia pogut consultar, el Sant Drap, el primer bolquer que va embolcallar el Nen Jesús, no està destruït, tot i que sí desaparegut. Berlabé I Velasco han conclòs que hi ha indicis que la santa relíquia podria no haver estat destruïda i que es podria recuperar "si les persones que el tenen fan un gest".

L'última ubicació certificada del Sant Drap és una caixa forta del Banc d'España de Lleida, on es va dipositar al principi de la guerra civil. Des de llavors s'han fet tot tipus d'especulacions: que s'hauria enviat a Barcelona o a França, que algú l'hauria destruït voluntària o involuntàriament o sostret per vendre'l a algun col·leccionista. "Una altra opció", explica Albert Velasco, "és que el reliquiari, que tenia plata, es fongués, com va passar amb infinitat de béns patrimonials dipositats al Banc d'Espanya. I que la relíquia acabés en qualsevol paperera."

El fet és que actualment només es conserven dos petits fragments del Sant Drap. La historiadora Josefina París va descobrir que durant la Guerra del Francès, uns filets del bolquer havien anat a parar a mans de la família Puig, de Lleida. Era l'agraïment d'un sacerdot a qui havien amagat de les tropes napoleòniques. D'altra banda, l'escriptor Vidal Vidal, en va localitzar un fragment a l'església de Escalona del Prado (Segovia) el 2004, com ja va explicar SEGRE en el seu dia. Explica Vidal que Felip IV va passar per Lleida camí de Madrid al tornar de la coronació de l'Emperador Leopold a Frankfurt. Com feien les autoritats, va visitar la Seu Vella per venerar la relíquia i se'l va obsequiar amb uns filets. A través d'un dels seus acompanyants aquests fragments van arribar a mans de Fray Pedro de la Cruz juntament amb dos estelles de la Vera Creu. Les tres relíquies van ser dipositades a Escalona del Prado, on l’escriptor arbequí va descobrir el trosset del Sant Drap davant de la sorpresa del sacerdot de la parròquia, que no en tenia constància.

El Sant Drap, "la devoció més estimada pels lleidatans de tots els temps", segons paraules de Josep Lladonosa, va arribar de Betlem a Lleida en un viatge tant complicat que fins i tot és comparat pel canonge Juan Ayneto amb les desventures de l'arca de l'aliança. Sembla que la Verge hauria lliurat el sant bolquer al bisbe de Jerusalem, que el va conservar fins que l'any 427 l'emperadriu Pulqueria se'l va endur a Constantinoble. A partir d'aquí és perd la pista de la relíquia, que va acabar en mans musulmanes fins que el mercader lleidatà Arnau de Solsona va conèixer a Tunísia la captiva Elisenda de Sant Climent, que havia estat raptada juntament amb la seva filla Guillemona, qui li va confiar el secret que tenia en poder seu la relíquia. Quan Arnau i Elisenda es van casar, la filla va donar en secret el bolquer a la seva progenitora perquè tornés a mans cristianes. Va ser la ruïna d'Arnau de Solsona, que va perdre la fortuna en plets quan l'emir va demanar explicacions al rei Jaume I.

El cas és que el bolquer es va quedar a Lleida i només s'exhibia per Nadal i per l'Ascensió. A més de ser immune al foc (es va salvar de l'incendi de la sagristia de la Seu el 1473), s'invocava en els parts perquè tot sortís bé (el rei Ferran VII en va ordenar el trasllat a Madrid amb motiu del naixement de la que seria la reina Isabel II 11 de setembre de 1830). Tan orgullosos estaven els lleidatans del bolquer que sovint en regalaven un tros als il·lustres visitants de la ciutat. El bisbe Ponç de Vilamur va arribar a prohibir la tisorada el 1330, davant del perill de quedar-se sense tela original.

Durant molts anys, la relíquia va ser guardada en un armari tancat amb doble clau, al costat dret de l'altar major de la catedral antiga, dins d’una arqueta quadrada de plata. Anteriorment havia estat dipositada en un armari buidat al mur i amb una porta daurada a la sagristia habilitada a la capella de les Neus.

Quan Felip V va desmantellar la Seu Vella, el Sant Drap es va instal·lar a la seu diocesana provisional de l'església de Sant Llorenç, d'on passaria el 1781 a la sagristia major de la nova catedral i el 1820 a un sagrari de l'altar de la Verge de la Pietat.

A pocs dies de l'inici de la Guerra Civil, el comissari de la Generalitat a Lleida, Joaquim Vilà, va manar el transport del sant drap a les caixes del soterrani del Banc d'Espanya. L'abril del 1937, explica Vidal Vidal a La ciutat de l'oblit, un individu que afirmava pertànyer a ERC en va exigir el lliurament, ja que al·legava que disposava d'ordres superiors per escrit en el sentit que aquesta fos traslladada a França. I mai més no se n'ha sabut res més, tot i que diversos estudiosos n'han seguit el rastre, fins ara.