Així és la nova roba feta de salmó i bacallà

La moda i la sostenibilitat van cada vegada més agafades de la mà i el que abans eren considerats deixalles de salmó i bacallà ara poden transformar-se en roba, com demostra l’empresària brasilera Fabiana Thorres.

"El focus de la nostra empresa és la sostenibilitat. Des de Rio de Janeiro, la nostra preocupació era que el descart fos zero. La indústria de la moda, de fet, és la segona més contaminant del món. La idea sempre va ser transformar els teixits en productes fets en mans d’alta qualitat", explica en una entrevista amb Efe Fabiana Thorres.

La seua empresa va enlairar fa un quart de segle a Rio de Janeiro i a Portugal porta tres anys amb un projecte que ha aconseguit una primera col·lecció de roba amb trenta peces.

Una desena dels models estan elaborats amb residus de bacallà i salmó.

"Algunes les deixem a mida natural perquè es vegi com era el peix i el seu format, en d’altres les tallem en tires i en d’altres el deixem com detalli", explica.

DE LES MÀSCARES ALS VESTITS DE SALMÓ

A Portugal, Thorres es va estrenar en meitat de la pandèmia amb la producció de màscares de tela gràcies a un client inversor.

Més tard va passar a la roba esportiva, de bany i als biquinis, fins que es va decidir a llançar el projecte de la moda amb pells de peixos.

El procés no és fàcil, encara que no falta matèria primera. El bacallà procedent de Noruega, Dinamarca o Finlàndia es dessala a Portugal -el segon país europeu per consum de peix-, on queden tones de residus.

Thorres obté les pells del sector pesquer i, després d’una selecció, les que poden ser vàlides s’envien a una adoberia al nord del país. Una vegada adobades, estan llestes per elaborar la roba.

"No estem matant el peix per fer la roba sinó treballant als residus que existeixen. La nostra intenció és tenir un descart molt menys contaminant", afirma.

"Aquest va ser un camí que vam escollir i els clients van acceptar i els va agradar molt. Van entendre que això tenia un valor afegit", explica l’empresària, amb 30 treballadors a Rio de Janeiro i vuit a Portugal.

El principal desafiament en l’actualitat, sosté, és que es tiri la pell amb més cura "perquè no és una cosa als que s’estigui acostumat i requereix una cura major" i fer els processos químics de manera natural.

PELL FINA I SENSE OLORS

La pell del salmó i del bacallà és "superresistent", més delicada que el cuir i similar a la de cabra, amb un toc "gustós i fi" i destaca per la seua creativitat.

A més, Thorres respon de forma taxativa a una pregunta que li realitzen constantment: "No fa olor".

L’empresària es va estrenar en la "moda amb peixos" a l’Amazònia, amb pells de salmó, tilàpia i pirarucú.

"Quan les pells van començar a estirar-se una manera correcta, es van convertir en una font d’ingressos per a totes les comunitats completament oblidades de l’Amazònia", recorda.

Es tracta d’un model d’"economia blava" que permet aprofitar l’ús de residus de peix per a l’elaboració de bosses, cinturons, sabates, carteres i roba.

Són ja diverses les experiències existents al món, com l’empresa Nortdic Fish Leader a Islàndia, l’agrupació Coopescarte al Brasil, la marca parisenca Thalie Paris o l’espanyola Idunnbags.

Fins i tot l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAE) va crear el 2017 la Iniciativa de Creixement Blau per promoure la innovació en comunitats costaneres mitjançant pràctiques com l’ús de restes de peix per fabricar roba.