SEGRE

Les famílies i entitats exigeixen més recursos per a la prevenció del suïcidi

El Servei de Suport al Dol de Ponent duplica les demandes d'acompanyament el 2021

Una de les sessions presencials organitzades pel grup de Servei al Dol de Ponent, en aquest cas a Mollerussa.

Una de les sessions presencials organitzades pel grup de Servei al Dol de Ponent, en aquest cas a Mollerussa.SERVEI DE SUPORT AL DOL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Servei de Suport al Dol de Ponent organitza demà un passeig urbà pel Centre Històric de Lleida, que sortirà a les 11.00 hores des de la plaça de l’Ereta, per parlar i visibilitzar el suïcidi com una manera de prevenir-lo a més d’acompanyar les famílies que han patit la pèrdua d’un ésser estimat en el marc de la celebració del Dia Mundial del Supervivent. L’entitat ha experimentat un augment de les atencions des del començament de la pandèmia per fer acompanyament en el dol i en el cas del suïcidi les atencions s’han duplicat, ja que atenen en l’actualitat una desena de famílies lleidatanes.

Increment de recursos

Amb motiu del Dia Mundial, famílies i entitats volen reivindicar la necessitat que les institucions incrementin els recursos per fer més prevenció del suïcidi, amb més formació dels professionals i difusió dels senyals d’alerta a tots els nivells. “No parlar-ne genera un desconeixement en el qual difícilment podem fer prevenció”, alerten des del Servei de Suport al Dol de Ponent. Així mateix, assenyalen que hi ha més demanda per part dels centres escolars per fer xarrades.

“La meua filla adolescent va morir per suïcidi fa poc més de dos anys i mig”, explica l’Elena a SEGRE. “Estava diagnosticada i en tractament per un trastorn de conducta alimentari”, afegeix. Segons assenyala, “com en la gran majoria de famílies supervivents, la mort per suïcidi ens va agafar en plena sensació d’incredulitat, pensàvem que era impossible, que no podia passar a casa nostra, a ella”. L’Elena ressalta que “els tòpics que tenim interioritzats de la mort per suïcidi no ajuden ni en la prevenció ni en la detecció ni a rebre el suport i l’assistència necessària”.

En aquest sentit, es pregunta “per què no es parla més del suïcidi si causa més morts que els accidents de trànsit, per exemple, per què no es destinen campanyes de prevenció ni els professionals estan prou formats”. Sobre com afrontar el dol, l’Elena destaca que “el que em dona força és que crec fermament que tirar cap endavant és un homenatge a la meua filla, posar en relleu la seua vida”. Per aquest motiu, demana que es trenqui el tabú i es parli obertament sobre el suïcidi per acabar amb l’estigma i agraeix la tasca i el suport rebut per les entitats i altres famílies. “L’hi devem a ella i a tots”, ressalta.

tracking