La majoria d’intoxicacions per bolets que es produeixen a Catalunya són degudes a la farinera borda o cogoma gorda, l’Amanita phalloides, que és molt tòxica i freqüent als boscos catalans. Enguany i fins a la redacció d’aquest reportatge, no s’ha produït cap intoxicació a la demarcació de Lleida, segons el doctor Pere Godoy, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública a la Regió Sanitària de Lleida i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran. El llistat del bolets més perillosos a Catalunya és el que segueix.
FARINERA BORDA, cogoma borda, farinot pentinella borda (amanita phalloides)
Es tracta d’un bolet tòxic mortal, que a més és força freqüent en els nostres boscos. Això el converteix en el més perillós, causant de la majoria d’intoxicacions mortals. Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, si bé se’n poden trobar exemplars esgrogueïts i, fins i tot, gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdo-sos i el peu blanc.
ALTRES TIPUS DE FARINERA BORDA, amanita verna i amanita virosa
Dues altres amanites tòxiques mortals, d’aspecte semblant a la farinera borda però de color blanc. L’Amanita virosa apareix a la primavera, i la farinera pudent (Amanita virosa), a la tardor. Per sort, l’Amanita verna és poc comuna i l’Amanita virosa és molt rara a Catalunya. La farinera verna es pot trobar en boscos d’arbres de fulla ampla, sota alzines, sureres, roures, castanyers i faigs, i la farinera pudent, sota coníferes, sobretot.
BOLETS DE MANTELLINA, Cortinaurius orellanus, C. cinnabarinus, C.sanguineus i d'altres
Alguns bolets del grup dels cortinaris són molt tòxics i, fins i tot, poden resultar mortals, com el cortinari metzinós (Cortinarius orellanus). Els símptomes d’in- toxicació no es manifesten fins després d’alguns dies del seu con- sum, entre dos i quinze dies i provoca cansament, set, cremor a la llengua i pèrdua de la gana, així com mal de cap i trastorns renals i hepàtics.
BOLET DE GREIX, Gyromitra gigas, G. esculenta, G. infula
Gyromitra esculenta és un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, perquè conté una toxina, la giromitrina. Es desaconsella totalment el seu consum perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció.
PIXACÀ, pigat, pigat bord (Amanita pantherina)
Aquest bolet rovoca intoxicacions semblants a la del reig bord, però més intenses a causa del seu contingut més elevat en substàn- cies tòxiques. És un bolet dels me- sos de tardor que es troba tant en boscos d’arbres de fulla caduca com en els de pins. Es pot confondre amb diversos bolets, com la cua de cavall o la cua de cavall grossa, d’aspecte molt semblant al del pixacà.
FREDOLIC METZINÓS (Tricholoma pardinum)
Provoca també intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets. Tal com indica el seu nom, es pot confondre amb el fredolic (Tricholoma terreum); aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran.
REIG BORD, reig de fageda, reig vermell. Matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós. Amanita muscaria
És un bolet que provoca intoxicacions al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental. Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig.
GÍRGOLA D'OLIVERA, bolet d'oliu (Omphalotus olearius)
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals. Els primers símptomes es presenten al cap de poca estona d’haver menjat els bolets i consisteixen en trastorns gastrointestinals: vòmits, nàusees, diarrees, forts dolors de ventre. Es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis auran- tiaca), comestible de poca qualitat i molt laxant si es menja en gran quantitat.
BARRETS DE BRUIXA, Frares (Inocybe sp.pl.), Inocybe rimosa (I. fastigiata), Inocybe erubescens (I.patouillardii) i d'altres
El grup dels inocibes inclou diversos bolets de mida relativament petita, de menys de sis centímetres, amb el barret cònic i la superfície esquerdada radialment o esquamosa. Cal rebutjar-los ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són tenen poc valor culinari i es corre el risc de confon- dre’ls amb les espècies tòxiques. Millor deixar-los, doncs.
CANDELETES (Clitocybe sp.pl), Clitocybe dealbata, C. phyllophila, C. rivulosa i d'altres
Diversos clitocibes de color blanc provoquen també intoxicacions com les indicades en parlar dels inocibes. Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc. Es poden trobar en tota mena de boscos i també en prats i jardins. Es poden confondre amb el moixernó blanc que té la carn esmicoladissa.
PALOMETES (Lepiota sp. pl.) Lepiota brunneoincarnata, Lepiota helveola, Lepiota cristata i d’altres
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals (Lepiota brunneoincarnata, Lepi- ota helveola). La tardor del 2011 va morir un home de 73 anys, veí de Mataró, pel consum de Lepiota brunneoincarnata i va haver-hi altres intoxicats greus. Són bolets no gaire abundants, que creixen en boscos d’arbres de fulla ampla i també a les vores dels camins.
PAXIL·LE TÒXIC Paxillus involutus
Té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós. Làmines un pèl decurrents, de color crema i tacades de rovell. Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte. Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals. De vegades es pot confondre amb el rovelló
MATAGENT, Mataparent, Boletus satanas
Bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, però no és dels bolets més perillosos que existeixen. La seva ingestió provoca trastorns gastrointes- tinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. Surt a l’estiu i la tardor en boscos d’arbres de fulla caduca com faigs, roures i alzines, sempre en sòls calcaris. No és gaire abundant.
GALERINA METZINOSA Galerina unicolor, (G. marginata)
És un bolet bastant petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat. Cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres. Làmines adnates, de color canyella. Peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós. Creix exclusivament sobre fusta de coníferes. De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra. El seu consum provoca intoxicacions mortal.
CARNER BORD Fals carlet, Entoloma lividum
Provoca intoxicacions molt greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals bastant violents. Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor (Lepista nebularis); la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques. A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància.
