Denúncies falses i violència masclista: el mite que revictimitza les dones

Malgrat que en l’última dècada les denúncies falses de casos de violència de gènere no han superat el 0,007 % del total del milió i mig presentades a Espanya, la creença que es tracta d’un problema social és un mite persistent que llasta la lluita contra les agressions masclistes i revictimitza les dones. "Deurien les dones que facin denúncies falses anar a presó", pregunta amb referència a la violència masclista, violacions i l’assetjament sexual diverses publicacions de Facebook, viralitzades poques setmanes abans de la celebració, aquest dia 25, del Día Internacional d’Eliminació de la Violència contra la Dona.

La interrogació retòrica s’atansa a les 6.000 reaccions d’aprovació i va acompanyada en alguna de les seues versions d’un comentari en el qual s’assenyala que "una denúncia falsa també és violència" que "ha de ser durament castigada".

AFIRMACIONS DESMENTIDES PER LES DADES OFICIALS

No és l’únic missatge àmpliament difós l’últim any que afirma que gran part de les denúncies per violència masclista són falses. Algunes d’aquestes afirmacions enganyoses eleven el percentatge d’aquestes suposades denúncies falses al 80 % del total. Tanmateix, les dades de l’última memòria de la Fiscalia General de l’Estat, presentada al setembre, rebutgen aquestes asseveracions. La Fiscalia inclou una taula amb les dades de les denúncies per violència de gènere des de 2009 fins 2020.

En aquell període, es van presentar 1.708.075 denúncies, de les quals només 134 van quedar acreditades com a falses per mitjà d’una condemna, un 0,0074 % del total. El 2020 no es va produir cap condemna per denúncia falsa, encara que la Fiscalia aclareix que de les 150.785 peticions d’investigació presentades aquell any es van incoar tres expedients de diligència per acusacions fraudulentes; dos van finalitzar amb sobreseïment provisional i un continuava instruint-se mentre es redactava la memòria.

UN MITE NOCIU QUE DISSUADEIX LES VÍCTIMES DE DENUNCIAR

Aquests mites són "molt nocius" i sembren dubtes sobre els relats de les denunciants, una "incredibilitat" que ocasiona una "revictimització" de qui pateix la violència masclista, exposa a EFE la vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis, Altamira Gonzalo. La creença de les denúncies falses és un obstacle en la lluita per erradicar la violència de gènere perquè "sembra el dubte en la societat" sobre "la realitat" d’aquest problema, la qual cosa dissuadeix de denunciar a "moltes dones que no volen que els seus relats siguin posats en qüestió", subratlla Gonzalo.

En aquest sentit, recorda que a la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019 –l’última edició d’un estudi elaborat pel Govern espanyol cada quatre anys– assenyala que les denúncies d’aquests casos equivalen només al 21,7 % del total de les agressions, el que suposa que la gran majoria d’aquests delictes –gairebé un 80 %– no són posats en coneixement de la justícia.

D’altra banda, el 70 % de les víctimes assassinades no havia denunciat, segons recorda Gonzalo per apuntar les "conseqüències" de fomentar aquest tipus de mites, els quals atribueix a "forces negacionistes de la violència de gènere" que desitgen tornar a una situació de "supeditació de les dones als homes".

Línia d'atenció contra la violència masclista 900 900 120