Càncer amb mirada de dona

La sala d’actes de la Diputació de Lleida va acollir ahir la celebració de la primera Jornada Dona i Càncer organitzada per l’Associació contra el Càncer a Lleida, en la qual van ser protagonistes cinc dones que van explicar la seua experiència davant la malaltia com a pacients i familiars. Els testimonis van constatar la necessitat d’atansar els tractaments a les zones menys poblades, com el Pirineu, per evitar desplaçaments, així com augmentar l’atenció psicoemocional també en l’entorn del pacient, a més de continuar batallant perquè la paraula càncer deixi de ser un tabú. Sobre això, Montse Duch, infermera d’Arbeca i pacient de càncer de còlon, va explicar els “durs efectes” que va tenir el tractament i que ara, que s’ha pres un descans de la químio, “és com si estigués de vacances”.

Duch va explicar vuit anys i mig de lluita contra la malaltia sense perdre el positivisme i la por que va sentir durant la pandèmia, al tenir una recaiguda, per por de contagiar-se. Per la seua part, Mercè Barranco, de Lleida, va relatar que s’ha sentit com una “pacient de segona” al tenir un càncer, de tiroide, poc conegut i menys agressiu que d’altres. Així mateix, va explicar les seqüeles que encara arrossega, com la pèrdua de la feina.

“No podia continuar fent el meu treball i per vaig haver de reinventar-me i encara segueixo en aquest procés”, va explicar. Enfrontar-se al càncer de mama dos cops. Aquesta és l’experiència de Glòria Martínez, infermera de Vielha.

“El primer va ser fa 15 anys i va ser molt dur haver de desplaçar-me des de Vielha a Lleida per rebre el tractament. El segon cop, que el vaig viure amb més ràbia que el primer, ja vaig poder ser tractada al meu hospital, amb les companyes, i era un altre món”, va explicar. Una altra infermera, Esther Piñol, d’Alcarràs, va relatar l’impacte que va suposar rebre un diagnòstic en plena pandèmia i, a més, acabar hospitalitzada a l’UCI a causa de la Covid.

“Quan em van dir que era un limfoma de Hodgkin ja no tenia por, perquè sabia que d’això en sortiria, però quan em van ingressar per coronavirus ja no ho tenia tan clar, perquè ho havia viscut de prop com a infermera a l’Arnau”, va assenyalar. Per donar la visió com a familiar de pacient, Mari Carmen de Arcos va relatar la lluita del seu marit contra la leucèmia i la importància de comptar amb el suport de l’associació per sufragar les despeses de viure a Barcelona, on va ser tractat. Totes van coincidir que han après a valorar la vida, el dia a dia, i la importància de la prevenció.

Dos de cada 10 dones no poden tornar a la feina després de la malalatia.