Resolen el misteri d'unes empremtes a Tanzània: són la prova més antiga dels humans
Composición de imágenes con una fotogrametría que muestra cinco huellas de homínidos (a), contorno a partir de un escaneo de superficie en 3D (b), mapa con el yacimiento de Laetoli (c) y mapas topográficos de la huella A2 (d) y la huella A3 (e). EFE/Images (a) and (b) by Austin C. Hill and Catherine Miller. Image (c): Illustration using GoogleMaps by Ellison McNutt. Images (d) and (e) by Stephen Gaughan and James Adams
Al jaciment de Laetoli (Tanzània) es va trobar fa quatre dècades la prova més antiga de la marxa bípeda dels humans, però allà hi havia altres empremtes, algunes de les quals es va considerar que van ser obra d’un os, tanmateix, una nova anàlisi les atribueix també a un homínid.
La confirmació que aquelles cinc trepitjades consecutives van ser d’un peu humà i no d’un plantígrad aporta proves concloents que múltiples espècies d’homínids van coexistir en aquell jaciment, segons un estudi que publica Nature encapçalat pel Dartmouth College (Estats Units). La paleontòloga Mary Leakey va descobrir el 1978 uncamí d’empremtes bípedes datades fa 3,7 milions d’anys, que generalment s’accepten com d’Australopithecus afarensis i són la prova més antiga de la marxa dreta.
El jaciment de Laetoli és compost de diversos llocs i aquelles trepitjades fonamentals són distants de les trobades a l’anomenat lloc A, que es van començar a excavar dos anys abans, però es van desestimar en considerar que podien ser les peülles d’un os jove caminant dret.
La investigació que es publica ara està basada en una nova excavació d’aquelles cinc trepitjades i, després d’una detallada anàlisi comparativa, els autors han conclòs que van ser realitzades per un humà primitiu i bípede. En aquestes marques fòssils es pot apreciar una gran impressió del taló, del dit gros del peu i d’un segon dígit més petit. La diferència de mida entre els dos dits era similar a la dels humans i els ximpanzés, però no a la dels ossos negres.
Els experts també van aconseguir empremtes d’ossos negres joves en un centre nord-americà de rescat i rehabilitació, a més d’unes 50 hores d’enregistraments d’aquests plantígrads en estat salvatge. En aquelles imatges els ossos caminaven sobre les potes posteriors menys d’un 1 % del temps, pel que l’equip considera poc probable que les empremtes de Laetoli siguin d’aquest animal perquè, a més, no es van trobar marques de quatre grapes.
Quan els ossos caminen, fan passos molt amplis, trontollant d’un costat a l’altre, són "incapaços de caminar amb una marxa similar a la de les empremtes del lloc A". La musculatura del maluc i la forma del genoll no ho permeten, segons l’autor Jeremy DeSilva, de Dartmouth. Els talons dels ossos s’estrenyen i els seus dits i peus tenen forma de ventall, mentre que els peus dels primers humans són quadrats i tenen un dit gros prominent.
Les empremtes de lloc A registren a un homínid creuant una cama sobre l’altra en caminar, el que es denomina "pas encreuat", que no sol ser típic humà, però és un moviment que pot produir-se quan s’intenta restablir l’equilibri.
Aquestes marques de pas encreuat "poden haver estat el resultat d’un homínid caminant per una zona que era una superfície desnivellada", va teoritzar l’autora de l’estudi Ellison McNutt, de la Universitat d’Ohio (Estats Units). Les empremtes descobertes al lloc A són a més diferents de les de l’Australopithecus afarensis, la qual cosa per a DeSilva és prova "concloent" que hi va haver diferents espècies d’homínids que caminaven de forma bípeda, però "de diferents maneres amb diferents peus".
