Tres microbiòlegs descobreixen els veritables enemics de James Bond
L’agent 007 només es renta les mans dos vegades, mai no neteja la fruita, té 59 trobades sexuals sense protecció i mai no s’ha vacunat
Daniel Craig, que interpreta l’agent 007, flanquejat per les actrius Lashana Lynch i Léa Seydoux.
Tres microbiòlegs han vist les vint-i-cinc pel·lícules de la saga 007 des de Dr. No (1962) fins No time to die (2021) i han plasmat el resultat de les seues observacions en No hi ha temps per morir: una anàlisi en profunditat de l’exposició de James Bond a agents infecciosos, un article ple d’humor. Han examinat 86 viatges internacionals de James Bond a 46 destinacions identificables, i han comparat el seu comportament i hàbits amb les recomanacions dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC).
D’això es desprèn que l’espia més famós de tots els temps, que ha estat interpretats per Sean Connery, Roger Moore, Pierce Brosnan, Timothy Dalton, George Lazenby o Daniel Craig, ha desafiat la mort moltes més vegades de les que ens pensem. I els seus arxienemics més perillosos no són el Doctor No, Goldfinger, Blofeld, Le Chiffre o Safin, sinó els riscos que pren en entrar en contacte amb animals, entorns o microorganismes potencialment perillosos sense cap tipus de precaució.
Els microbiòlegs Wouter Graumans i Teun Bousema, del Centre Mèdic de la Universitat de Radboud (Països Baixos), i William J.R. Stone, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres conclouen que un dels factors de risc més obvis per a 007 és la seua elevada promiscuïtat. Els autors han comptabilitzat 59 trobades sexuals -2,4 per pel·lícula- i només en tres ocasions (el 5,1% de les parelles de Bond) la relació és de llarga durada o aguanta dos films. L’agent del MI6 no pren, a més, cap precaució (no hi ha constància que alguna vegada utilitzi condó) i, encara que a ell no li passi res, les seues relacions sexuals són d’alt risc... per a les seues parelles!: un terç d’elles mor poc després si bé cap per una malaltia de transmissió sexual, destaquen els investigadors.
L’agent secret més glamurós només s’ha rentat les mans dos vegades: una després d’un àpat, en Des de Rússia amb amor (1963), i una altra després de matar un adversari en uns banys de llot, a Diamants per a l’eternitat (1971). Menja habitualment fruita sense rentar i, amb el seu gust per les ostres vives, s’exposa repetidament a vibrions (com els que causen el còlera), norovirus i virus d’hepatitis.
Pel que es refereix a les vacunes, no hi ha cap constància que se n’hagi posat mai cap. Encara que va viatjar diverses vegades al Japó poc després de la pandèmia de grip asiàtica H2N2 (1957-1958), grip que va matar a Àsia entre 1 i 4 milions de persones, a Només es viu dos vegades (1967) es va ficar entre multituds sense guardar distàncies, "fins i tot en transport públic", i en Només per als seus ulls (1981), per disfressar-se, "es va cobrir la cara i la boca amb una màscara utilitzada poc abans per una altra persona. Atès que el virus SARS-CoV2 pot detectar-se en màscares quirúrgiques durant una setmana després de l’exposició, existeixen moltes raons per creure que també altres virus respiratoris poden sobreviure en la tela", indiquen Graumans, Stone i Bousema.
Malgrat que en algunes de les seues destinacions són endèmiques la malària, el dengue i la chikunguña, Bond "no pren si més no les precaucions més bàsiques contra les picadures d’insectes i de vegades es deixa enganyar per la saviesa local. A Jamaica, un tipus que acaba de conèixer li recomana utilitzar aigua salada per defensar-se dels mosquits que piquen durant el dia (presumiblement 'Aedes', vector del recent brot pandèmic de dengue, que va provocar una epidèmia local el 1960)".
En una missió al Japó, on la picadura d’un mosquit pot transmetre al virus causant d’un tipus d’encefalitis, "no només dorm amb les finestres obertes, sinó que també ignora el brunzit d’un mosquit durant una inspecció d’un helicòpter monoplaça aeronàuticament més interessant".
A Des de Rússia amb amor (1963), Bond fa un curt viatge amb barca per la Cisterna Basílica -la més gran de les cisternes bizantina construïdes sota Istanbul- envoltat de rates, quan "es recomana encaridament que s’eviti el contacte amb aigua contaminada amb orina de rata per prevenir una possible infecció per Leptospira", bacteri que pot causar una malaltia greu i fins i tot la mort. I a l’Índia, quan li mossega una sangonera, portadora d’'Aeromonas', un bacteri que pot provocar des de lleus infeccions de ferides i diarrea fins greus septicèmies, l’espia mata l’animal "amb el seu encenedor, augmentant inadvertidament la probabilitat que regurgiti el seu contingut intestinal en el seu corrent sanguini".
