Descobreixen el possible detonant dels trombes rere la vacuna de AstraZeneca

Un equip de científics del Regne Unit i els Estats Units creu haver descobert el detonant per al desenvolupament d’uns inusuals trombes en alguns pacients després de rebre la vacuna contra el coronavirus d’Oxford-AstraZeneca.

L’equip, que publica els seus resultats a la revista nord-americana "Science Advances", va detectar com una proteïna de la sang es veu atreta cap a un component clau de la vacuna, el que al seu torn instiga una reacció del sistema immune que, en combinació amb altres factors encara per determinar, pot desembocar en l’anomenada trombocitopènia immune (TPI).

La vacuna 'Vaxzevria', desenvolupada per la universitat anglesa d’Oxford amb la farmacèutica AstraZeneca, té en la seua composició un adenovirus (en concret, un virus de refredat comú de ximpanzés), a diferència d’altres preparats que utilitzen tecnologia d’"ARN missatger", com els de Pfizer-BioNTech i Moderna.

Anteriors estudis van constatar que les persones que contreuen els trombes després de rebre la vacuna de AstraZeneca generen uns inusuals anticossos que ataquen la proteïna de factor 4 plaquetari de la sang.

Segons la investigació difosa avui, l’adenovirus, que actua com a missatger a la vacuna d’Oxford-AstraZeneca, podria estar vinculat al desenvolupament dels trombes, ja que tot apunta que la seua superfície externa atreu l’esmentada proteïna.

En alguns casos, el sistema immune confon el factor 4 plaquetari amb el virus i genera anticossos per atacar-lo. En ajuntar-se els anticossos amb la proteïna, es desenvoluparien els trombes, indica la investigació.

Encara que les vacunes s’injecten al múscul, de vegades poden filtrar-se al flux sanguini, on podria iniciar-se el procés, s’assenyala.

"La TPI només es produeix en casos extremadament rars perquè s’ha de produir una cadena de complexos esdeveniments per detonar aquest efecte secundari súper rar", afirma un dels autors, Alan Parker, de la Universitat de Cardiff.

"Les nostres dades confirmen que el factor 4 plaquetari pot unir-se als adenovirus, un pas important per desencadenar el mecanisme subjacent en la TPI. Establir tot el mecanisme podria ajudar a prevenir i tractar aquesta condició", va afegir.

La formació de trombes en una minoria de pacients ha portat molts Governs a limitar l’administració de la vacuna de AstraZeneca, que tanmateix és el més econòmic i de més fàcil transport.

Un portaveu de la farmacèutica, els experts de la qual van participar en l’estudi, ha assenyalat que, "encara que la investigació no és definitiva, ofereix dades interessants" i l’empresa els tindrà en compte en els seus esforços "per eliminar aquest rar efecte secundari".