Així són els mòbils dels informàtics: ni WhatsApp, ni Chrome ni Google

Molts experts informàtics rebutgen aplicacions tan imprescindibles per altres persones com WhatsApp, Chrome o Facebook  per protegir les seves pròpies dades i es posen a cobert mitjançant altres aplicacions o navegadors que saben que són més segurs. "Tot sembla molt simple, fàcil i fins i tot neutre, però darrere hi ha una trama molt complexa d'interessos", adverteix el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Quelic Berga, que defensa que per aquest motiu els qui hi entenen de tecnologia "solen tenir menys aplicacions i triades amb més cura".

El director del màster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web, César Córcoles, està d'acord que els especialistes tendeixen a instal·lar eines "menys populars" perquè totes comporten "un risc potencial per a la seguretat i la privadesa". Els estudis ho ratifiquen, i apunten que centenars d'aplicacions utilitzen dades dels usuaris malgrat que no els permetin l'accés de manera específica.

Tot i això, la ciutadania, almenys la meitat de la nord-americana reflectida en aquest informe, assumeix que no pot evitar que les companyies utilitzin les seves dades en el dia a dia. En canvi, alguns informàtics estan convençuts del contrari i consideren que es tracta d'exigir el "dret fonamental" de triar si es permet que es facin servir les converses, la localització o els gustos personals o no, i amb quina finalitat.

Una de les aplicacions més baixades, la tercera a escala global, és WhatsApp, tot i que els darrers mesos Telegram ha augmentat el nombre d'usuaris. Aquest canvi, que moltes persones feien en un intent d'evitar que les comunicacions fossin recopilades pel gegant nord-americà "no acaba de resoldre el problema", segons explica Berga. "Només descentralitza les dades, i fa que el que abans només recollia WhatsApp des dels Estats Units ara no sigui complet, perquè hi ha una part que es recull via Telegram des de Rússia".

Una altra opció és canviar a una altra plataforma, com Signal. "Mereix el meu màxim respecte perquè el codi és obert i perquè darrere hi ha una fundació sense ànim de lucre", afirma. Per a Córcoles, el que és fonamental és "no oferir totes les nostres converses a un sol proveïdor" i aposta per "diversificar" com una "bona estratègia per reduir riscos".

La tria del navegador amb què cerquem i operem a internet cada dia també és important. "Soc usuari de Firefox i faig el que puc per evitar Chrome. Una aplicació creada per una empresa que obté la majoria dels ingressos de la publicitat no em sembla la millor eina per protegir la meva privadesa quan navego per la web", afirma el director del màster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web, que també aconsella evitar les pàgines que ens envien "múltiples pop-ups amb publicitat o que ens porten a altres pàgines web". "Cal desconfiar almenys una mica i anar amb compte abans de fer cap clic", recomana.

Al seu torn, el docent Quelic Berga revela que utilitza DuckDuckGo com a cercador perquè "no té termes i condicions i no fa res amb les teves dades, de manera que no cal signar res". El professor de la UOC adverteix que el concepte de "gratuïtat" es pot confondre amb "generositat" a l'hora de poder baixar o utilitzar una aplicació o servei web. "L'intent de fidelitzar, captar l'atenció, recollir dades o complementar un procés més complex no té res a veure amb la bondat", exposa, al contrari que les llicències de continguts lliures, Creative Commons o programari lliure, que sí que són altruistes, afegeix.

En general, l'expert considera que cal més divulgació sobre conceptes "bàsics" d'informàtica i seguretat per al gran públic. "Seria molt apropiat que s'expliqués després de dinar, durant els 15 minuts de programes de televisió dedicats a receptes de cuina", exemplifica. Si no, es lamenta, moltes companyies continuen acumulant "metadades agregades de tanta gent que tenen un poder elevadíssim i extremadament estratègic per a qui ens vulgui manipular". "M'atreveixo a dir que avui dia els algorismes saben més coses de tu que tu mateix o que la teva pròpia mare", afirma.

Què podem fer per aprendre dels qui en saben més, d'informàtica? Una opció és fer servir aplicacions alternatives. Berga recomana utilitzar F-Droid per trobar aplicacions lliures, i Córcoles hi afegeix el "repàs" dels permisos que donem quan les baixem o hi entrem. Posa com a exemple la geolocalització: "Els podem dir que només la facin servir quan utilitzem la seva aplicació: és còmode que per trucar un taxi sàpiguen on som, però per què permetre'ls que ho sàpiguen sempre?". Tots dos adverteixen dels perills d'oferir dades biomètriques o de veu perquè no es poden modificar a posteriori. "Quan ja hem donat la imatge de la nostra empremta dactilar o de la nostra retina a algú, no ens podem fer enrere", especifica el director del màster, que planteja donar-los només a empreses amb les quals tinguem "una confiança absoluta".

El professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació assenyala que hi ha projectes oberts en els quals compartir dades pot "beneficiar tota la comunitat" i posa com a exemple el que recopila veus del món, de Mozilla, per formar part d'un repositori. Però també hi ha vegades en què n'hem de rebutjar l'ús. "Reclamar això és legítim i és la nostra responsabilitat començar a exigir-ho com un dret fonamental", conclou.