Vacunes: És millor la Pfizer o la Moderna?

En la primera comparació directa de l’eficàcia de les vacunes contra la COVID-19 de Pfizer-BioNTech i Moderna, els investigadors van examinar les històries clíniques electròniques de veterans nord-americans que havien rebut cada una de les vacunes.

Ambdues van ser molt eficaces en la prevenció dels resultats de la COVID-19, com la infecció documentada, l’hospitalització i la mort. Tanmateix, es va descobrir que la vacuna Moderna oferia un nivell de protecció més elevat incloent-hi un 21% menys de risc d’infecció documentada i un 41% menys de risc d’hospitalització, segons publiquen en la revistaN’New England Journal of Medicine.'

"Ambdues vacunes són increïblement efectives, amb només rars casos de ruptura -explica la doctora J. P. Casas, membre de l’equip d’investigació format per experts del Departament d’Assumptes de Veterans dels Estats Units (VA), l’Escola de Salud Pública T.H. Chan de Harvard i l’Hospital Brigham and Women’s. Però independentment de la soca predominant -Alfa abans i Delta després-, Moderna va demostrar ser lleugerament més eficaç".

Els investigadors van dissenyar el seu estudi d’eficàcia comparativa per abordar la qüestió, fins ara sense resposta, de quina de les dos vacunes de ARNm és més eficaç. L’eficàcia es va mesurar en termes de cinc resultats relacionats amb la COVID: COVID-19 documentada, malaltia simptomàtica, hospitalització, ingrés a l’UCI i mort. Els investigadors es van basar en les històries clíniques electròniques dels veterans nord-americans que en van rebre una de les dos vacunes contra la COVID-19 entre principis de gener de 2021 i a mitjans de maig de 2021.

Tal com es va dissenyar inicialment, la investigació es va centrar en la variant Alfa que predominava en aquell moment. L’estudi va aparellar 219.842 receptors de la vacuna de Pfizer amb el mateix nombre de receptors de la vacuna de Moderna. Els dos grups es van aparellar en funció d’una sèrie de factors clínics i demogràfics que podrien afectar els resultats.

Durant el període de seguiment de 24 setmanes de l’estudi, el risc estimat d’infecció documentada va ser de 4,52 esdeveniments per cada 1.000 persones en el grup de la vacuna Moderna i de 5,75 per cada 1.000 en el grup de Pfizer. Això representa un excés d’1,23 casos d’infecció documentada per cada 1.000 persones en el grup de Pfizer.

Els investigadors també van observar un excés de COVID-19 simptomàtic (0,44 esdeveniments), hospitalització (0,55 esdeveniments), ingrés a l’UCI (0,10 esdeveniments) i mort (0,02 esdeveniments) per cada 1.000 persones en el grup de Pfizer en relació amb el grup de Moderna, però aquestes diferències van ser menors.

Aquest patró de menor risc per a Moderna es va mantenir en una fase addicional de la investigació que cobria un marc temporal amb Delta com a soca principal. En aquesta comparació, l’excés de risc d’infecció documentada durant 12 setmanes va ser de 6,54 esdeveniments per cada 1.000 persones per a la vacuna de Pfizer, en comparació amb Moderna.

Atès el menor temps disponible per a aquesta investigació complementària, la infecció va ser l’únic resultat que van analitzar els investigadors. A més, les estimacions es van considerar menys precises perquè un menor nombre d’individus van ser elegibles per a aquesta anàlisi.

Els assajos aleatoris que comparaven les vacunes de ARNm amb placebos havien demostrat prèviament que ambdues vacunes eren molt eficaces contra la infecció simptomàtica per COVID-19 (95% d’eficàcia per a Pfizer-BioNTech, 94% per a Moderna), i es van observar beneficis similars en l’ús de la vacuna al món real.

"Atesa l’elevada eficàcia de les vacunes Moderna i Pfizer, confirmada pel nostre estudi, es recomana qualsevol d’elles a qualsevol persona que se li ofereixi la possibilitat d’elegir entre les dos", va dir la primera autora de l’estudi, la doctora Barbra A. Dickerman, instructora d’epidemiologia de l’Escola de Salud Pública T.H. Chan de Harvard--.

Tanmateix, encara que les diferències d’eficàcia estimades van ser petites en una escala absoluta, poden ser significatives si es té en compte la gran escala poblacional a què s’apliquen aquestes vacunes. Aquesta informació pot ser útil per als òrgans de decisió més amplis".

L’ampli sistema de registres de la VA, que avarca a milions de pacients a tot el país, permetia una mida de mostra molt gran. Això, al seu torn, va permetre a l’estudi identificar fins i tot petites diferències d’eficàcia entre les vacunes de Pfizer i Moderna. Els investigadors van utilitzar una metodologia coneguda com a inferència causal per reflectir el més fidelment possible un assaig aleatori, l’estàndard d’or en la investigació sanitària. La inferència causal és un tipus d’anàlisi de dades que ajuda els investigadors a treure conclusions fermes sobre la causa i l’efecte.

Entre els experts en inferència causal de l’equip d’investigació es troben Dickerman i el doctor Miguel A. Hernán, professor de bioestadística i epidemiologia de l’Escola de Salut Pública de Harvard i director del laboratori CAUSAL de l’escola. Dickerman, Hernán i Cases codirigeixen el Nucli de Mètodes de VA-CAUSAL, una associació entre VA i Harvard centrada en el desenvolupament de nous mètodes d’inferència causal en la investigació.

Un dels principals reptes d’aquesta investigació va ser garantir que els grups de vacunes en estudi fossin comparables respecte a atributs, diferents de la vacuna rebuda, que poguessin predir la infecció o la gravetat de la malaltia. Les bases de dades del VA van permetre als investigadors caracteritzar amb precisió els receptors de cada tipus de vacuna i aparellar-los estretament quant a edat, sexe, raça, ubicació geogràfica i altres atributs que podrien afectar els resultats relacionats amb la COVID-19.