Més graduació i menys acidesa: així afectarà el canvi climàtic al vi

Es calcula que existeixen aproximadament 10.000 varietats de ceps arreu del Planeta les propietats dels qual han anat variant al llarg dels segles. A més, la mà de l’home ha possibilitat distribuir el raïm per diferents parts del món, des del mar Negre fins a Europa, la Mediterrània, Àfrica, Amèrica i Oceania, on hem après a conrear i elaborar vi de diversos sabors, aromes i textures.

Un estudi dirigit per Ignacio Morales Castilla, de la Universitat d’Alcalá; i per Elizabeth Wolkovich, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, al Canadà explica que, si la temperatura mitjana del planeta augmenta dos graus centígrads (com es preveu que passi), fins a un 56% de les regions que avui dia són aptes per conrear vinya desapareixerien.

De moment, el fet que la verema en països com França s’ha avançat 26 dies en 50 anys o a Austràlia 30 dies en 70, reafirma que alguna cosa està canviant.

Els investigadors proposen de reorganitzar on es conreen certes varietats de raïm al planeta, es podria aconseguir reduir a la meitat la pèrdua de cultius deguda al escalfament global de dos graus (que només es perdés un 24%); i en l’hipotètic cas que augmentés en 4 graus la temperatura mitjana, reduir les pèrdues un terç.

Un dels autors de l’estudi, Benjamin Cook, de la Universitat de Colúmbia i del Goddard Institute for Space Studies de la NASA, explica que "en determinats aspectes, el vi és com el canari de les mines de carbó en la qual cosa als impactes del canvi climàtic en l’agricultura es refereix. Això es deu que el raïm és extraordinàriament sensible".

Amb una temperatura de dos graus i sense prendre cap tipus de mesures per evitar-lo, s’estima que el 56% de les àrees en les quals es produeix vi del món no seran viables. Però si es prenen mesures, tan sols un 24% es perdran. De tota manera, els científics consideren que les àrees més fredes del món on s’elabora aquest producte, com Alemanya, Nova Zelanda i el nord de la costa del Pacífic dels Estats Units, no patiran massa amb un canvi de dos graus.

De fet, es convertirien en àrees capaces de conrear un altre tipus de raïm, com la garnatxa, mentre que les que conreen ara (com la 'pinot noir', a la que li agrada més el fred) podrien moure’s cap al nord, a zones en les quals|que avui dia no és possible conrear la vinya|cep. D’altra banda, les àrees del món més calentes en les quals es produeix vi actualment (Espanya, Itàlia i Austràlia) seran les més afectades, ja que ja avui el seu cultiu és limitat a les varietats de raïm més 'calentes’.

Segons va informar El País, a Espanya es poden beneficiar de l’escalfament regions més fredes com El Bierzo, Galícia, Astúries i Alt Aragó. Pel contrari, les zones tradicionals de vi espanyol com la Mediterrània, La Manxa, Madrid, Andalusia, parts de La Rioja i de Ribera del Duero. A Catalunya, proliferen els cellers que conreen raïm per sobre dels 700 metres d’altitud.

Segons el blog especialista en el món de l'enologia EnCopadeBalon, aquestes seran les conseqüències més immediates per al vi: