Els perills de mirar vídeos d'unboxing de joguines
Obrir un paquet i anar mostrant i narrant tot el que hi ha a dins (el packaging, els embolcalls i els accessoris), aquesta és la fórmula màgica que tenen els vídeos d'unboxing. N'hi ha de tots els gèneres possibles, des de tecnologia a menjar militar. I, és clar, també n'hi ha de joguines, els coneguts com a unboxing toys. Avui dia, dos dels canals amb més visites dels Estats Units són d'unboxing de joguines, i el 20% dels comptes de YouTube amb més seguidors, també.
"Funcionen perquè als infants els fascina obrir regals i, en conseqüència, els agrada viure aquesta experiència ni que sigui vicàriament a través del seu youtuber preferit", afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Aquests unboxing toys s'han convertit en una eina de màrqueting més per a les marques, que fan servir els "nens youtubers" per publicitar els seus productes, aprofitant que el 70 % dels infants entre els dos i els onze anys veuen vídeos de YouTube cada dia.
"Tenen un paper molt efectiu a l'hora d'impactar directament en el públic objectiu", afirma Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. YouTube és la plataforma preferida per a nou de cada deu preescolars per veure contingut, segons l'informe "Children and parents: media use and attitudes report". Però, són conscients, aquests nens, que en realitat és publicitat? "La publicitat convencional està regulada, però un vídeo de YouTube és difícilment regulable, i per aquest motiu planteja unes qüestions complicades en termes de gestió i d'influència a un públic que hauria d'estar protegit", adverteix Neira.
Les etiquetes AD, publicitat o col·laboració pagada no són gaire habituals en aquesta mena de vídeos. "Els influencers encara no són prou transparents en aquesta qüestió. I probablement no ho són perquè les marques entenen que si aquests continguts són clarament percebuts com a publicitaris, perdran bona part del seu potencial i efectivitat", explica Lalueza, investigador del grup GAME (Grup d’investigació en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment).
Des del 2019, ser youtuber o influencer ja apareix com una de les cinc professions preferides pels infants d'entre dos i vuit anys. "Són models d'èxit: són molt populars, tenen fans molt fidels, guanyen molts diners, reben regals i atencions constantment... La vida que mostren és molt desitjable", explica Lalueza, que afegeix: "Donen una falsa imatge que tot és fàcil i fantàstic, quan sovint darrere hi ha moltes hores d'esforç i nombrosos aspectes negatius." D'exemples d'èxit de youtubers menors n'hi ha molts. El nen del canal de Ryan ToysReview, de vuit anys, va ser considerat el youtuber més ben pagat del 2020. Segons Forbes, va aconseguir 29,5 milions de dòlars de benefici en el transcurs d'un any (2019-2020). A Espanya, les més populars són Las Ratitas, que tenen 24 milions de seguidors.
Segons l'informe "Children and parents: media use and attitudes report", gairebé la meitat (44%) dels nens enquestats afirmaven entrar a YouTube per veure vloggers o influencers; els que ho fan més són els d'entre dotze i quinze anys (49 %), seguits dels d'entre vuit i onze (47%) i els de cinc a set (34%).
Què fa que un vídeo d'unboxing de joguines triomfi?
Veure algú que s'assembla a nosaltres experimentar una emoció plaent hi ajuda. "En els vídeos d'unboxing toys hi apareix un nen o nena, com el mateix consumidor del vídeo, que s'encarrega de mostrar l'experiència de desempaquetar el producte, revelant les sorpreses que apareixen dins de l'embalatge. Aquests continguts funcionen perquè permeten experimentar l'emoció plaent que tot ésser humà sent de posseir una cosa nova d'estrena, encara que sigui en l'altre", afirma Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Els mecanismes neuronals que es posen en funcionament per sentir el plaer d'estrenar una cosa nova són "pràcticament els mateixos que els de presenciar algú amb qui el nen s'identifica (un altre nen) duent a terme la mateixa conducta (desembalar un paquet d'una joguina)", detalla l'expert.
Els perills de l’unboxing de joguines
Aquesta estratègia activa la satisfacció de posseir una joguina, malgrat que no sempre és possible adquirir-la realment, i això pot portar a la frustració. "Aquest tipus de vídeos fomenten un plaer i alhora una mena de dol davant d'una expectativa que pot ser que no s'aconsegueixi (posseir la joguina). Qualsevol pèrdua implica un dol, i els infants encara no disposen de les eines emocionals necessàries per elaborar-lo, que adquiriran més endavant", especifica Soler.
Un altre dels perills que comporten és que es dirigeix els menors a una cultura capitalista i consumista. "Se'ls indueix a valorar més posseir una joguina nova que gaudir-ne, i els minva la creativitat. Si el plaer està a desempaquetar una joguina sofisticada, una vegada acabat l'acte de desempaquetar no hi ha res més", adverteix el psicòleg.
Un altre dels efectes nocius són els estereotips de gènere. Per a Neira, "a YouTube hi ha una comunicació masculina-femenina molt directa; la feminitat és molt clara i la masculinitat també, i això es trasllada". "En general, tenim interioritzades unes dinàmiques consumistes que tant els adults com la societat traslladem als més petits", afirma Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.
Algunes fonts afirmen que per Nadal els nens reben deu vegades més regals dels que necessiten. Quines conseqüències té rebre massa regals? Segons Núñez, una conseqüència és el que resumeix la síndrome de l'infant hiperregalat, que provoca, entre altres coses, que els infants no apreciïn els regals, perdin la il·lusió i es tornin capritxosos, egoistes, amb baix nivell de tolerància a la frustració.
Contra la síndrome de l'infant hiperregalat: la regla dels quatre regals
Per intentar minimitzar la saturació dels nens es pot portar a la pràctica la regla dels quatre regals. La proposta limita el nombre d'objectes que els petits rebran i es basa a regalar una cosa per llegir, una cosa que es puguin posar (sabates, roba, complements…), una cosa que realment necessitin (una motxilla nova per a l'escola, per exemple) i, finalment, una cosa que vulguin molt (la joguina que han demanat en totes les cartes dels Reis i del Pare Noel). "És una manera de posar sensatesa i buscar una lògica que sigui acceptable per a les famílies per posar límits a aquesta situació", conclou Núñez.