Quins són els trastorns mentals més comuns?
Cal aprendre a reconèixer els símptomes, parlar-ne obertament i trencar tabús
Salut mental sota mínims
Coincidint amb La Marató de TV3 dedicada a la salut mental, el portal web de TV3 informa sobre quins són els tratrastorns mentals més comuns. Els trastorns mentals són alteracions de la salut que impliquen una disfunció del pensament, les emocions o la conducta i que impacten en tots els àmbits de la vida. Poden afectar totes les persones de qualsevol edat i més de la meitat d'aquests trastorns comencen a l'adolescència.
Els experts coincideixen a assenyalar que una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental en algun moment de la vida. Segons explica TV3, hi ha una gran varietat de trastorns mentals i cadascun presenta manifestacions diferents. Aquí en teniu una mostra:
La depressió és el trastorn més comú i produeix una alteració en l'ànim de la persona que condiciona i limita el seu bon funcionament. Al llarg de la vida, un 13% de la població sofrirà almenys un episodi depressiu.
D'altra banda, el trastorn bipolar afecta més d'un 2% de la població i és una alteració greu i persistent dels mecanismes del cervell que regulen l'estat d'ànim. Això provoca importants canvis, que van de l'eufòria extrema, que és un estat d'ànim anormal i persistentment expansiu, elevat i fins i tot irritable, a la drepressió.
La por és la resposta física, mental i emocional saludable de les persones davant una situació d'amenaça o perill. Es considera un trastorn d'ansietat quan s'activa en situacions que habitualment no són amenaçadores o perilloses i que són tan freqüents que interfereixen en la vida diària de les persones. Hi ha molts tipus de pors, com ara: fòbies a coses específiques, trastorn per crisi de pànic, agorafòbia, fòbia social, trastorn d'ansietat generalitzada o trastorn d'ansietat per separació.
Pel que fa al trastorn per estrès posttraumàtic és desencadena després d'una experiència extremadament traumàtica, com poden ser accidents, catàstrofes naturals o violència interpersonal. Genera un elevat malestar físic i emocional que interfereix en el funcionament i comportament habitual de la persona.
Un altre trastorn és el obsessiu compulsiu (TOC) que fa que les persones experimentin idees i pensaments no desitjats, i que sovint semblen absurds a les mateixes persones que els pateixen, però que els causen un gran malestar. Això les porta a realitzar accions repetitives per reduir l'angoixa i sentir-se millor.
Els trastorns de la conducta alimentària són problemes de salut greus relacionats amb una conducta alterada respecte als hàbits alimentaris i a la imatge corporasl. Els TCA generen complicacions psicològiques diverses, que afecten el desenvolupament de la persona, i també complicacions mèdiques que poden arribar a ser molt greus. Els símptomes poden anar des de menjar sense control fins a deixar de fer-ho. Afecten un 5% d'adolescents i joves, les més afectades, les noies.
Els trastorns psicòtics són un conjunt de patologies greus en què la persona perd el contacte i el judici sobre la realitat. Afecten un 3% de la població, sobretot gent jove. Els més comuns són el trastorn delirant o paranoia i l'esquizofrènia, que afecta un 1% de la població i sol aparèixer a l'adolescència o als inicis de l'etapa adulta. Les persones amb esquizofrènia poden tenir al·lucinacions i pensaments pertorbadors que els dificulten el judici de la realitat i afecten les seves relacions personals, familiars i socials.
El trastorn límit de personalitat és un trastorn greu que fa que les persones visquin amb una gran inestabilitat i intensitat emocional, amb predomini de les emocions negatives i amb dificultats per reconèixer-les. Es considera un trastorn biopsicosocial, ja que existeix una certa predisposició que pot ser accentuada per l'entorn social en persones amb trajectòries vitals complexes. Sol començar a l'adolescència i afecta un 5-7% dels joves.
D'altra banda, els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un grup d'alteracions del neurodesenvolupament molt ampli i divers, que acompanyen la persona des del seu naixement i que poden provocar problemes socials, de comunicació i de comportament significatius. Afecten un 1,2% de la població menor de 18 anys. Són quatre vegades més comuns en nois que en noies.
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que s'inicia a la infància, però pot continuar a la joventut i l'edat adulta. És un dels trastorns mentals més freqüents a la infantesa (5-6% de la població infantil). En l'edat adulta afecta un 2-4% de les persones. El tenen el doble de nens que de nenes.
