La instal·lació de plaques solars en edificis de pisos només necessitarà la majoria simple dels vots dels veïns

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Departament de Justícia, un decret llei que afavoreix que els veïns d’una comunitat puguin prendre acords per instal·lar sistemes d’eficiència energètica o d’energies renovables. Amb la nova normativa, que modifica els articles relatius a la propietat horitzontal del llibre cinquè del codi civil català, els acords entre veïns només requerirà la majoria simple de la comunitat, la meitat més un dels vots emesos, per tirar endavant la proposta. El canvi va acompanyat de 32,4 milions d'euros dels fons europeus, i es calcula que un total de 25.000 habitatges podrien sortir-ne beneficiats.

L’objectiu del decret llei és facilitar a les comunitats la instal·lació de sistemes que disminueixin el consum energètic dels edificis, com ara l’aïllament de les façanes i el canvi de fusteries i d’altres materials aïllants (tendals, marquesines o altres elements de protecció contra la radiació solar). La norma també incentiva el consens entre les comunitats de propietaris per acordar la instal·lació de sistemes d’energia renovable com són les plaques solars fotovoltaiques.

L’aprovació d’aquest decret llei afegeix un quart apartat que se suma a les altres situacions previstes pel codi civil actual que requereixen majoria simple: les obres per suprimir barreres arquitectòniques o col·locar ascensors; les que suposin qualsevol millora en l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat, i les obres necessàries per a les infraestructures comunes.

Límit per protegir els propietaris més vulnerables

Els acords obliguen totes les persones propietàries d’una comunitat, però el decret llei estableix un màxim que protegeix les persones que no hi estan d’acord, quan la despesa de les obres excedeixi de les tres quartes parts del pressupost anual de la comunitat, un cop descomptades les subvencions o els ajuts públics que es puguin rebre. L’objectiu d’aquesta excepció és limitar el preu de la despesa econòmica i protegir les persones que estan en una situació econòmica més vulnerable.

L’objectiu del decret llei és, bàsicament, incentivar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per a l’autoconsum en les cobertes dels edificis plurifamiliars, que representen el 74% dels habitatges catalans, segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Catalunya disposarà d’un total de 186 milions d’euros provinents dels fons Next Generation i, concretament, un total de 32,57 milions d’euros es destinaran a subvencionar les instal·lacions d’autoconsum. Es calcula que un total de 25.000 habitatges podrien sortir-ne beneficiats.

Habitatges més sostenibles

El parc d’habitatges de Catalunya suposa el 10,6% de les emissions de diòxid de carboni, i més del 80% de les qualificacions energètiques corresponen a les lletres E, F o G. Segons les dades de l’Institut Català d’Energia, un immoble amb una qualificació A representa un estalvi de consum mitjà de fins al 89% respecte d’un altre de qualificació G i del 78% respecte d’un altre que té la qualificació E, que és la que tenen la majoria de llars catalanes.

El consum elèctric que generen els habitatges és responsable del 30% dels gasos que s’emeten a l’atmosfera, d’acord amb les dades de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía.

Facilitat per a les reunions telemàtiques

Tot i que la situació de la pandèmia evoluciona, les darreres estadístiques apunten a un increment de contagis per coronavirus. Per això, la norma aprovada avui també prorroga la possibilitat que els propietaris d’una comunitat puguin reunir-se i adoptar acords telemàticament. Així, amb l’objectiu de fer front a la transmissió de la covid, el decret llei amplia fins al 31 de desembre de 2022 el termini perquè les juntes puguin adoptar acords per videoconferència o altres mitjans de comunicació.

El decret llei l’ha elaborat la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia amb la col·laboració de la Direcció General d’Energia, i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La redacció del text ha anat a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil català.