El Suprem anul·la la multa d'Hisenda de 2,1 milions d'euros a Gerard Piqué

El Tribunal Suprem ha donat la raó a Gerard Piqué contra l’anterior sentència desestimatòria de l’Audiència Nacional que va ratificar les multes per 1.457.855 i 678.012 euros, que li va imposar el Tribunal Económico-Administrativo Central (TEAC) que, només parcialment, havia estimat la reclamació formulada pel futbolista davant l’Acord de liquidació tributària dictat per la Dependència Regional d’Inspecció de la Delegació Especial de Catalunya, per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (exercicis 2008-2009-2010), així com contra les sancions imposades. Llegeix la sentència sencera. 

El Suprem ha donat la raó a Piqué respecte a dos qüestions: cotitzacions a la Seguretat Social anglesa i per l’entramat empresarial que gestionava els seus drets d’imatge.

Per la qual cosa es refereix a les cotitzacions a la Seguretat Social anglesa, quan Piqué jugava al Manchester United, el Tribunal Suprem manifesta “que ha d’entendre’s que estem, igual com les cotitzacions a la Seguretat Social, davant d’obligacions coactives legalment imposades com a conseqüència del desenvolupament del treball per compte d’altri”. En concret, es recorda pel Tribunal Suprem que “resulta connatural a l’essència del tribut... que totes aquelles despeses ínsitos per a l’obtenció del rendiment es dedueixin, i entre ells resulten evidents que s’han de contemplar|preveure aquells que s’imposen obligatòriament, com són les cotitzacions a la Seguretat Social, sense distinció, tal i com es fa per la mateixa llei, pel que obtinguts els rendiments objecte del gravamen precís és deduir les esmentades despeses, entre les quals es troba aquestes cotitzacions coactives i obligatòries que es deriven per la prestació de treball per compte d’altri realitzat al Regne Unit, quan, i no es discuteix, conforme a la normativa del país ha de cotitzar obligatòriament en prestar el treball per compte d’altri”.

Per tot això, el Tribunal Suprem fixa la següent doctrina: “Les cotitzacions pagades a la Seguretat Social -o entitats gestores de les assegurances socials- en un altre Estat de la Unió Europea, quan les mateixes siguin obligatòries per als treballadors, han de considerar-se com a despesa deduïble dels rendiments del treball|feina en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques”.

Pel que es refereix a la segona qüestió suscitada, sobre els drets d’imatge, l’Audiència Nacional s’havia decantat per considerar els esmentats ingressos com a rendiments del capital mobiliari, rebutjant que pugui acollir-se la pretensió actora de qualificar-los com a rendiments d’activitats econòmiques, per considerar nul el contracte celebrat entre el futbolista i l’entitat que explotava els drets.

El Tribunal Suprem considera: “El cert és que consta que a l’entramat empresarial que gira entorn de l’entitat KERAD PROJET, amb interessos en diversos sectors, i en el qual la part recurrent tenia una participació majoritària del 70%, expressament un dels socis minoritaris, el germà, tenia assignada l’administració dels drets d’imatge de la part recurrent, això és, existia una persona designada per a l’organització i administració d’aquesta activitat, a part del propi recurrent; sent ben significatiu que l’examen que fa la Inspecció dels exercicis 2011 a 2014, i que li porta a concloure|acabar que estem davant de rendiments d’activitats econòmiques per excedir de molt el que és el mer exercici del dret d’imatge, es realitza sobre contractes similars i respecte de gairebé els mateixos contractants, de sort que es pot identificar molt similars continguts contractuals; continguts, que com s’ha dit, van servir a la Inspecció per considerar que els rendiments procedien d’una activitat econòmica; és la mateixa part recurrent la que ens il·lustra sobre l’esmentat contingut als contractes referents als exercicis que ens ocupa, sense cap oposició de la recorreguda, basti com|com a exemples les següents obligacions contractuals imposades als contractes de cessió dels drets d’imatge...”.

La sentència del Tribunal Suprem ressenya els contractes subscrits per tal entitat, amb diferents continguts publicitaris, i conclou|acaba assenyalant que en els mateixos es pacten “obligacions contractuals que excedeixen del que és el mer exercici i explotació dels drets d’imatge, constituint una activitat que necessita|precisa l’ordenació de mitjans personals, recordem que una persona s’encarregava de l’organització per a explotar aquests drets, i materials, ja que s’exigeix als diversos contractes una activitat que transcendeix la mera utilització i explotació de la imatge del recurrent per tercers”.