Els gens paterns i materns intenten controlar els nutrients a l’úter

Durant l’embaràs, els gens heretats del pare i els de la mare protagonitzen una espècie d’estira-i-arronsa per controlar la subministro de nutrients des de la placenta, assenyala un estudi realitzat en ratolins i que publica Developmental Cell.

Un equip dirigit per la Universitat de Cambridge ha identificat un senyal clau que el fetus utilitza per controlar el subministrament de nutrients des de la placenta i ha revelat aquesta relació entre els gens paterns i materns, un descobriment que podria ajudar a explicar per què alguns nadons no creixen bé a l’úter.

La investigació assenyala que "el gen del pare impulsa la demanda del fetus de vasos sanguinis més grans i més nutrients, mentre que el gen de la mare a la placenta intenta controlar la quantitat d’aliment que proporciona. Hi ha un estira-i-arronsa, una batalla de sexes a nivell del genoma", segons Miguel Constância, autor principal del text.

A mesura que el fetus creix, necessita comunicar a la mare les seues necessitats a l’alça d’aliment, que rep a través dels vasos sanguinis de la placenta, un òrgan especialitzat que conté cèl·lules tant del nadó com de la mare.

Quan la comunicació s’interromp, els vasos sanguinis no es desenvolupen correctament i el nadó tindrà dificultats per aconseguir tot l’aliment que necessita, va dir Ionel Sandovici, un altre dels autors.

Els científics van utilitzar ratolins modificats genèticament per mostrar com el fetus produeix aquest senyal que fomenta el creixement dels vasos sanguinis dins de la placenta, que provoca també modificacions en altres cèl·lules per permetre que li arribin més nutrients.

L’equip va descobrir que el fetus envia un senyal conegut com IGF2 a la placenta a través del cordó umbilical i els nivells del qual augmenten en aquest últim de forma progressiva. Un excés de IGF2 s’associa a un creixement excessiu i al contrari.

Als ratolins, la resposta al IGF2 als vasos sanguinis de la placenta és mediada per una altra proteïna, denominada IGF2R. Els dos gens que produeixen el IGF2 i el IGF2R estan "impresos", un procés pel qual els interruptors moleculars dels gens identifiquen el seu origen patern i poden activar o desactivar els gens.

Per a aquest estudi, als ratolins només hi havia activada la còpia del gen IGF2 heretada del pare i la IGF2R heretada de la mare.

Constância, va dir que una teoria sobre els gens impresos és que els expressats volen aconseguir el màxim de recursos, però els de la mare "actuen com a contramesures per equilibrar aquestes demandes".

L’equip considera que aquestes troballes permetran comprendre millor com es comuniquen entre si el fetus, la placenta i la mare durant l’embaràs.

A més, podria conduir a maneres de mesurar els nivells de IGF2 al fetus i trobar maneres d’utilitzar la medicació per normalitzar aquests nivells o promoure el desenvolupament normal de la vasculatura placentària.