Què es pot fer per no repetir els errors en la pròxima pandèmia?

Enfortir la governança global en emergències sanitàries, invertir en preparació 'en temps de pau', abordar la salut mental i les desigualtats socials i econòmiques en els plans de preparació i resposta, i millorar la comunicació de risc són les propostes de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) per "no repetir errors" en la pròxima pandèmia.

"Encara que moltes institucions han reclamat durant dècades inversions en preparació per a crisis sanitàries, davant de l’amenaça que suposen les noves malalties infeccioses, la pandèmia de COVID-19 ha impactat en un món mal preparat, posant de manifest grans desafiaments i llacunes en la resposta global", segons un informe del ISGlobal, centre impulsat per la Fundación La Caixa.

L’informe, titulat "Com podem estar millor preparats per a la pròxima crisi de salut pública" Lliçons apreses de la pandèmia de COVID-19", ha estat elaborat pels investigadors del ISGlobal, Elisabeth Diago-Navarro, Oriana Ramírez, Marta Rodó, Gonzalo Fanjul i Elisabeth Cardís.

Segons els investigadors, "és important que aprenguem d’aquesta pandèmia" per millorar la preparació, resposta, recuperació i resiliència (PR3) de cara a possibles futures crisis de salut pública i ambientals.

El document admet que no tot ha estat "negatiu" en aquesta pandèmia de covid i posa com a exemple "la ràpida mobilització de la comunitat científica, que ha conduït a noves investigacions científiques i innovacions que han funcionat bé o podrien utilitzar-se en el futur".

Un altre exemple és la vigilància de les aigües residuals -per monitorar i anticipar riscos ambientals per a la salut, inclosos patògens, productes químics i resistència als antibiòtics-, i els avenços en l’àrea de diagnòstic, tractaments i vacunes.

Entre "les llacunes" que identifica l’informe s’inclouen "la falta de sistemes d’alerta primerenca i de vigilància en temps real que podrien haver generat una resposta més ràpida per contenir el patogen" i la "disponibilitat generalitzada d’informació sense verificar i l’ús qüestionable de les xarxes socials".

Segons els investigadors de l'ISGlobal, aquest fet, juntament amb "directrius i recomanacions discrepants", han generat desconfiança en grans segments de la població i han dificultat la implementació de mesures de prevenció.

Per això defensen que "hi ha una clara necessitat d’incorporar la comunicació de riscos i a persones expertes en comportament social".

Una altra "llacuna" ha estat "el gran impacte que, desgraciadament, ha estat particularment pronunciat en els grups vulnerables de la població i als països més pobres".

"Lluitar contra les desigualtats i abordar el benestar de les poblacions haurien de ser una prioritat en els plans de preparació i resposta futurs", proposa l’informe.

Quant a la governança, els investigadors adverteixen que hi ha hagut "diversos obstacles que han impedit una coordinació apropiada de la resposta, amb fragmentació i desigualtats a nivell global, regional i local."

Però ressalten que, com a resultat, s’han implementat diverses accions, com el nou Centre d’Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant d’Emergències Sanitàries (HERA) i els actuals debats respecte al nou tractat sobre pandèmies.

"La pandèmia ens ha ensenyat que la coordinació és essencial, des del local fins el global", acaben els investigadors del ISGlobal, que ressalten que "el futur és un panorama de riscos sanitaris sistèmics, derivats d’una plètora de factors que s’han d’estudiar, prevenir-se i mitigar-se".

"Sembla un tòpic afirmar que les tragèdies són una oportunitat d’aprenentatge, però la millor manera d’honrar la memòria dels milions de víctimes d’aquesta pandèmia és no repetir els errors que ens han portat fins aquí", afirmen els investigadors que recomanen "construir la infraestructura teòrica, legal, institucional i personal per prevenir la pròxima tragèdia".

ISGlobal assenyala que una de les prioritats que, segons la seua opinió, "haurien de guiar les accions d’Espanya i de la resta de la comunitat internacional en els propers mesos" és "enfortir la governança global en les emergències sanitàries amb un grau de coordinació més elevat i col·laboració entre els diferents nivells, amb marcs legals per a la coordinació de la resposta."

Altra és invertir més en preparació "en temps de pau, inclosa la innovació en nous sistemes de vigilància i alerta primerenca, i protocols bàsics i marcs de resposta que puguin adaptar-se amb rapidesa a una crisi en particular".

Abordar la salut mental en els plans de preparació i resposta per a futures crisis sanitàries, i abordar les desigualtats socials i econòmiques en planificar les estratègies de preparació i resposta davant emergències sanitàries són altres de les propostes.

També consideren prioritari millorar la comunicació del risc i l’experiència en ciències del comportament que, segons el ISGlobal, hauria d’incorporar-se "en el disseny i implementació d’estratègies per comunicar les mesures protectores i de mitigació a la població, i abordar, en particular, la infodemia com una amenaça per aconseguir que la població compleixi amb les mesures".

"Per a futures crisis sanitàries, es requereix una comunicació clara, transparent i oportuna (hauria d’estar preparada per endavant i adaptada a la crisi en particular), que inclogui i cobreixi adequadament les incerteses inherents a la crisi, per augmentar la confiança i el compliment", detallen.

Els investigadors recorden que la COVID-19 no ha estat la primera pandèmia al món i rememoren la pesta, la verola, el còlera, el VIH/SIDA, l’ebola, el SARS i la grip pandèmica, algunes de les que han precedit a les que segurament vindran en el futur.