Aquest és el sistema de calefacció més eficient

L’Organitzación de Consumidores y Usuarios (OCU) juntament amb l’Associació Europea de Consumidors (BEUC) i les organitzacions de consumidors d’Itàlia (Altroconsumo), la República Txeca (dTest) i Polònia (Federacja Konsumentow) han calculat el cost de la calefacció amb bombes de calor elèctriques, bombes de calor híbrides elèctriques-hidrogen i calderes d’hidrogen.

S’ha triat estudiar el període 2025-2040 perquè és per al qual s’està revisant la legislació europea i tenint en compte que la vida mitjana dels aparells se situa entre 15 i 20 anys. El cost de la calefacció s’ha calculat per a un habitatge unifamiliar i un pis, tenint en compte la compra i instal·lació dels aparells, el cost de l’energia que utilitzen (el que costa generar-la i les inversions en les xarxes que la transporten, perquè tot influeix a la factura) i l’aïllament dels edificis.

Segons l’estudi, les bombes de calor elèctriques són l’opció més econòmica perquè els consumidors descarbonitzin la seua calefacció: resulten un 30% més barates que la solució híbrida hidrógen/electricitat i gairebé un 60% més econòmiques que la caldera d’hidrogen. En zones molt poblades, com les grans ciutats, un sistema de calefacció urbana alimentat per bombes de calor també seria competitiu. Les calderes d’hidrogen i les bombes de calor híbrides (hidrogen/electricitat) són l’opció més cara per als consumidors. De fet, l’hidrogen distribuït a través de les xarxes convencionals de gas natural resultarà més car per als consumidors que el gas.

En concret per a l’Estat espanyol, l’estudi ha determinat que la millor calefacció i la més barata per als consumidors seria una bomba de calor elèctrica (un sistema d’aerotèrmia), igual que en la resta dels països. Les calderes d’hidrogen resultarien un 60% més cares. Una avantatge addicional de les bombes de calor és que poden refrigerar a l’estiu, mentre que amb una caldera d’hidrogen caldria comprar un aparell a part.

En zones urbanes, un sistema de calefacció col·lectiva per barris o urbanitzacions (district heating) podria resultar fins un 3% més barat que l’ús d’una bomba de calor elèctrica individual. Tanmateix, el desplegament de la calefacció urbana a les zones rurals no seria tan competitiu, tret que s’aprofitin recursos propis de la zona, com la biomassa.