El 2021: l'any de les vacunes, les variants, la fatiga pandèmica i la regulació de l'eutanàsia

El 2021, el segon any de la pandèmia de COVID-19, va finalitzar aquest divendres amb pràcticament el 90 per cent de la població vacunada, però amb el temor d’una sisena onada que, encara que no està col·lapsant de moment els hospitals com en anteriors brots, està sobrecarregant l’Atenció Primària, als professionals sanitaris i està alterant el Nadal de molts espanyols.

La situació respecte a 2020 és molt millor, tanmateix. En aquests moments el país s’enfronta a una explosió de contagis fins i tot pitjor que la viscuda a finals de l’any passat, quan es van arribar a notificar fins més de 40.000 casos i 600 morts diaris. Ara, notificant fins més de 100.000 positius al dia, Espanya es mou en xifres entorn de les 50 morts.

Quant a les restriccions, Espanya també ha avançat. En el nadal de 2020, moltes comunitats autònomes van imposar el tancament perimetral del seu territori, amb l’única excepció de visites de familiars. Els horaris d’obertura i tancament dels locals d’hostaleria i de lleure eren molt més limitats i els tocs de queda eren la norma.

En qualsevol cas, la fatiga pandèmica està afectant especialment els ciutadans, generant greus problemes de salut mental bé per temor del virus o per l’avorriment que genera aquesta nova normalitat, en la que la convivència amb el virus ha modificat fins les rutines més bàsiques.

De fet, un 36 i un 32 per cent de ciutadans espanyols manifesten nivells alts de por i depressió a causa de la pandèmia, segons els resultats de la novena ronda de resultats de l’estudi 'COSMO-Spain', realitzada el desembre per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

D’acord amb aquesta enquesta, les preocupacions de la població estan pujant lleugerament, especialment en la de perdre un ésser estimat, infectar la família i la saturació dels serveis sanitaris (amb una mitjana superior a 4 en una escala de l’1 al 5). Els espanyols semblen cansats de la COVID-19: els enquestats donen un 3,4 sobre 5 a l’afirmació "estic fart de sentir parlar de la COVID-19" i un 3,7 a "estic cansat sobre els debats sobre la COVID-19".

UN ANY D’ARACELI

Malgrat tot, si la situació és millor que fa un any és a causa de les vacunes. En tan sols un any, des que el 27 de desembre de 2020 es va posar la primera 'punxada' a Araceli Hidalgo, de 97 anys, a Guadalajara, Espanya ha administrat gairebé 90 milions de dosi, o el que és el mateix, més del 90 per cent de la població major de 12 anys està completament vacunada.

Ara, Espanya es troba immersa en l’administració de la tercera dosi, que previsiblement haurà d’arribar a tots els adults davant de la baixada dels anticossos contra el virus, i en la vacunació dels menors de 12 anys, l’últim grup inoculat a causa que s’ha hagut d’adaptar la vacuna a aquest col·lectiu. Només el SARS-CoV-2 (i les seues variants) diran si aquesta vacunació prossegueix al llarg dels anys, en forma d’una 'punxada' o fins i tot dos d’anuals.

Mentrestant, el món s’està enfrontant a òmicron, una variant més contagiosa que l’anterior però que, segons la recent evidència científica, podria produir menor gravetat i, per tant, nombre d’hospitalitzacions. Serà la variant que suposi el final de la pandèmia com la coneixem fins ara, amb les seues grans xifres de morts i hospitalitzats? El 2022 podrà respondre a aquesta pregunta.

Espanya, i la majoria de països desenvolupats compten amb la pràctica totalitat de la seua població vacunada, però la situació no és homogènia a tot el món. Moltes nacions pobres, especialment a l’Àfrica, segueixen amb unes taxes de vacunació paupèrrimes, i instruments com COVAX, liderat per l’OMS, no han aconseguit de moment pal·liar aquest problema.

A més de les repercussions que té en aquests països, en nombre de morts, aquesta desigualtat en l’accés a les vacunes també està contribuint a l’aparició de noves variants. No en va, dos de les principals variacions del virus, beta i òmicron, es van detectar per primera vegada a Sud-àfrica.

MÉS ENLLÀ DE LA COVID-19: EUTANÀSIA, SALUT MENTAL, ATENCIÓ PRIMÀRIA...

Al marge de la COVID-19, la millora de la pandèmia ha permès que durant 2021 s’hagin produït altres fites en la sanitat espanyola. Entre tots ells destaca, sens dubte, la regulació de l’eutanàsia, que des del passat 25 de juny és legal a Espanya.

La norma estableix que aquesta pràctica es podrà dur a terme a pacients que els sol·licitin i que es trobin en un context de "patiment greu, crònic i imposibilitant o malaltia greu i incurable, causants d’un sofriment intolerable".

L’eutanàsia era un dels drets més reivindicats des de fa anys, principalment per l’associació Dret a Morir Dignament (DMD). La seua acceptació entre la societat espanyola es va disparar després del cas de Ángel Hernández, l’home que va ajudar a morir a la seua dona, María José Carrasco, malalta d’esclerosi múltiple, l’abril de 2019. Segons una enquesta de Metroscopia, en aquells moments el 87 per cent dels espanyols creia que els malalts incurables tenien dret a què els metges li proporcionin algun producte per posar fi a la seua vida sense dolor.

Així mateix, aquest any que ha acabat també s’ha produït un cert avenç, o almenys visibilització, d’un problema que s’emporta arrossegant molt temps, la salut mental. Aquestes són les dades: l’any 2020, es va registrar en Espanya la xifra més alta de suïcidis, 3.941 persones.

A més, el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys. I gairebé la meitat confessa haver tingut algun problema de salut mental. Són més de set milions de joves. El 5,8 per cent de la població confessa patir ansietat. I gairebé el mateix percentatge pateix depressió, duplicant-se aquesta xifra en el cas de les dones. El 13,2 per cent dels nens entre 4 i 14 anys està en risc de mala salut mental.

El Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb les CCAA, les societats científiques i associacions de pacients i familiars, està reimpulsant l’Estratègia de Salut Mental, que es va actualitzar per última vegada el 2009. L’Estratègia recull un nou telèfon d’atenció al suïcidi (024) i el Pla de Acción Salud Mental i COVID-19, que tindrà una dotació econòmica de fins 100 milions d’euros per ajudar a pal·liar els problemes dels espanyols per la pandèmia.

Un altre dels problemes estructurals de la sanitat espanyola és el deteriorament de l’Atenció Primària, que finalment va ser abordat pel Ministeri i les CCAA a través del 'Pla d’Acció d’Atenció Primària i Comunitària 2022-2023', aprovat fa unes setmanes en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).

El seu objectiu principal és reduir la temporalitat dels professionals sanitaris d’aquest nivell assistencial per sota del 8 per cent abans de 2024, així com fixar per primera vegada un pressupost "finalista, específic i suficient" per a Atenció Primària.