DEFUNCIONS CULTURA
Mor l'oscaritzat actor Sidney Poitier
El primer negre a rebre l'estatueta de l'acadèmia de Hollywood com a protagonista, per 'Els lliris de la vall' || Va ser un símbol que va ajudar a trencar les barreres racials als Estats Units
Sidney Poitier, amb la seua filla, l’actriu Sydney Tamiia Poitier.
Sidney Poitier, el primer actor negre guanyador d’un premi Oscar al millor protagonista i que va experimentar en vida moltes de les tensions racials exposades a les seues pel·lícules, ha mort als 94 anys, segons van informar fonts governamentals de les Bahames. Nascut a Miami però criat a Cat Island, a les Bahames, on va residir fins als 10 anys al costat de la seua família abans de mudar-se a Florida, l’actor, que també va destacar com a activista dels drets civils, va guanyar l’Oscar pel seu paper protagonista a la pel·lícula Els lliris de la vall el 1963. Poitier va ser la segona persona negra a aconseguir una estatueta, després de Hattie McDaniel, que va obtenir el premi a Millor Actriu de Repartiment per Allò que el vent s’endugué.Anys abans, el 1959, es va consagrar com el primer nord-americà negre a rebre una nominació a l’Oscar a millor actor per Fugitius.
En els seus més de cinquanta anys davant les càmeres va participar en més de quaranta pel·lícules, amb clàssics com Llavor de maldat (1955), Rebel·lió a les aules (1967), Endevina qui ve a sopar (1967) o En la calor de la nit (1967). Aquestes interpretacions, que en una mesura o una altra parlaven del racisme als EUA, van ajudar a enderrocar les barreres socials entre afroamericans i blancs i el van convertir en la primera gran estrella negra de la indústria, just quan als Estats Units el Tribunal Suprem acabava de declarar inconstitucionals les lleis contra el mestissatge encara en vigor en molts estats.Més endavant, a les dècades de 1970 i 1980, es va aventurar en la direcció de pel·lícules com Buck i el predicador i Bojos rematats, protagonitzada per Gene Wilder i Richard Pryor, encara que va continuar apareixent com a actor en obres com Dispara a matar o Espies sense identitat. El seu últim paper va ser al telefilm The Last Brickmaker in America, el 2001, un any abans que l’Acadèmia de Hollywood li entregués l’Oscar honorífic de mans de Denzel Washington, el seu gran successor en el món de la indústria audiovisual.
Considerat com “el bahamià més famós del món”, també va ser ambaixador de l’arxipèlag al Japó del 1997 al 2007 i davant de la Unesco, i va rebre el 2009 de mans del president dels EUA Barack Obama la Medalla Presidencial de la Llibertat, la condecoració civil més important del país.
Les Bahames s’acomiada del ‘compatriota’ més cèlebre
El primer ministre de les Bahames, Philip Davis, es va acomiadar ahir de l’actor Sidney Poitier, amb arrels a l’arxipèlag, assegurant que malgrat que ja no hi és la seua llum “continuarà brillant intensament durant les generacions venidores”. La seua mort també va ser lamentada per grans personalitats del món de la política i de l’espectacle.
L’expresident nord-americà Barack Obama en va recordar la dignitat i la llarga trajectòria. També altres personalitats com Oprah Winfrey, Viola Davis, Denzel Washington o Morgan Freeman van plorar la seua pèrdua.
