Els últims set anys han estat els més càlids des que existeixen registres

Els últims set anys, inclòs el 2021, han estat els més càlids des que a nivell global es van començar a registrar les temperatures anuals el 1850, segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns Copernicus, el Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea.

En concret, el 2021 ha estat el cinquè més càlid de tots els registres, amb un augment de temperatures de 0,3 graus respecte als últims 30 anys i d’1,1 graus a èpoques preindustrials, segons els mesuraments del sistema. No només és un problema tèrmic, ja que les concentracions de CO2 en l’atmosfera han continuat pujant, malgrat la davallada per les restriccions inicials del covid. Les mesures adoptades pels països per contenir l’expansió del coronavirus el 2020 i 2021 van aconseguir rebaixar lleugerament (prop d’un 5,5 %) les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoquen l’escalfament global, però, tot i així, “el gruix de les emissions segueix en el nivell alt que tenia el 2018 o el 2019”, ha lamentat en roda de premsa el director de Copernicus, Vincent-Henri Peuch.

Les regions més afectades per l’augment de temperatures són Canadà, la costa oest dels Estats Units i algunes regions d'Àfrica central y Orient Mitjà, asseguren des d’aquest servei implementat pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (CEPMPM). En el cas d’Europa, les dades revelen el seu “estiu més calorós”, amb un rècord de temperatura de 48,8 ºC, registrat en Sicília —gairebé un grau superior a l’anterior màxim— i una sèrie d’esdeveniments climàtics extrems com les onades de calor a la regió Mediterrània (més agudes a Espanya, a Itàlia i a Grècia) o les inundacions a Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos.

Els incendis forestals precedits per “condicions seques i càlides" van arrasar, sobretot, la zona mediterrània oriental i central, on Turquia va ser un dels països més afectats, encara que també  Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal, Albània, Macedònia del Nord, Algèria i Tunísia. “Tots aquests esdeveniments de l’estiu passat posen de manifest que ha augmentat la freqüència en què succeeixen els fenòmens meteorològics extrems”, ha recordat en la seua intervenció Mauro Facchini, que dirigeix la unitat de Copernicus dins de la Comissió Europea, que ha citat aquest fet entre les conseqüències de la crisi climàtica.

Encara que es tracta d’anys excepcionalment càlids, el 2021 no va ser tan calorós com 2020, ni tampoc com 2016, 2017 o 2019; i de fet en determinades regions (Alaska, Austràlia, parts de l’Antàrtida, Rússia occidental i l’extrem oriental del país, i al centre i est del Pacífic) hi va haver temperatures inferiors a la mitjana del període de referència.

Les noves dades de Copernicus mostren a més que el 2021 es va arribar a nivells màxims i “preocupants” d’acumulació en l’atmosfera de partícules de metà, si bé encara és aviat per determinar el motiu d’aquest rècord, que podria ser per causes naturals (com els aiguamolls) o antropogèniques (com l’agricultura o la producció d’hidrocarburs). “Les fonts del metà són variades i complexes”, ha recalcat Peuch, que ha afegit que ara la comunitat científica s’enfrontarà al “repte” d’estudiar a fons aquest “preocupant” augment en les concentracions de metà, que el 2021 van arribar a aproximadament 1.876 parts per mil milions (ppb).