INVESTIGACIÓ HISTÒRIA
'Homo sapiens' de 230.000 anys
Una nova datació dels fòssils del jaciment Omo Kibish d'Etiòpia conclou que són 30.000 més antics del que es creia || Un estudi de la Universitat de Cambridge
Investigadors en la formació Omo Kibish, al sud-oest d’Etiòpia.
Les restes d’Homo sapiens més antigues, trobades a l’est de l’Àfrica, podrien tenir una edat superior als 230.000 anys, segons el nou càlcul efectuat per un equip internacional d’experts que va publicar ahir la revista Nature. La investigació retarda en més de 30.000 anys l’antiguitat dels fòssils coneguts com a Omo I −descoberts el 1967 al jaciment d’Omo Kibish, a Etiòpia− després d’analitzar l’“empremta química” deixada per una gran erupció volcànica. Aquest equip de treball, liderat per experts de la Universitat de Cambridge, va datar les capes de cendra volcànica situada per sobre i per sota del lloc on va quedar enterrat Omo I.
La vulcanòloga Céline Vidal, principal autora de l’estudi, va assenyalar que els fòssils es van trobar “en una seqüència”, sota d’una “gruixuda capa” de cendra volcànica que, no obstant, “ningú havia aconseguit fins ara datar” a través de “tècniques radiomètriques”, a causa que la cendra està composta per “un gra massa fi”. Les noves anàlisis de Vidal i els seus col·legues s’integren en un projecte de quatre anys amb què han intentat datar totes les grans erupcions registrades a la vall del Rift durant el període en què van aparèixer els primers Homo sapiens. Així doncs, van efectuar anàlisis geoquímiques per relacionar la composició de la gruixuda capa de cendra volcànica d’aquest jaciment amb l’erupció del volcà Shala, situat a més de 400 km de distància i que va tenir lloc fa 230.000 anys.
Els investigadors van constatar que les restes d’Omo es trobaven per sota de la gruixuda capa de cendra i van deduir que aquests havien de tenir més de 230.000 anys.
