El virus que provoca la mononucleosi podria ser la causa principal de l'esclerosi múltiple
L’esclerosi múltiple, una malaltia progressiva per a la qual no hi ha una cura definitiva, "està probablement" causada per la infecció amb el virus d’Epstein-Barr, que provoca la mononucleosi, segons un gran estudi de 20 anys, que publica aquest dijous la revista 'Science'. La investigació, liderada per la Universitat de Harvard, va seguir més de 10 milions de reclutes militars als Estats Units i en va identificar 955 que van ser diagnosticats d’esclerosi múltiple durant el seu període de servei. La hipòtesi que el virus d’Epstein-Barr (VEB) causi l’esclerosi múltiple ha estat analitzada per diversos grups científics durant diversos anys, però "aquest és el primer estudi que aporta proves convincents de causalitat", segons l’autor principal de la investigació, Alberto Ascherio, de l’Escola de Salud Pública T.H. Chan de Harvard.
El científic va considerar que es tracta “d’un gran pas, perquè suggereix que la majoria” dels casos d’esclerosi múltiple (EM) “podria prevenir-se aturant|detenint la infecció” pel virus que causa la mononucleosi, coneguda com|com a la malaltia del petó, i que tenir el virus d’Epstein-Barr per objectiu "podria conduir al descobriment d’una cura per a l’EM".
L’esclerosi múltiple, que afecta a 2,8 milions de persones al món, és una malaltia inflamatòria crònica del sistema nerviós central que ataca les beines de mielina que protegeixen les neurones del cervell i la medul·la espinal. Encara que no es coneix la seua causa, un dels principals sospitosos és el VEB, un virus herpes que pot causar mononucleosi infecciosa i que estableix una infecció latent i per tota la vida en l’hoste. Establir una relació causal entre el virus i la malaltia “ha estat difícil”, perquè el VEB infecta aproximadament al 95% dels adults, menteixis que l’esclerosi múltiple és relativament rara i l’aparició dels símptomes comença uns 10 anys després de la infecció pel virus d’Epstein-Barr, indica l’Escola de Salud Pública T.H. Chan en un comunicat.
Per determinar la connexió entre ambdues, els investigadors van analitzar mostres de sèrum preses cada dos anys als militars. D’aquesta manera, van determinar l’estat del virus de Epstein-Bar dels soldats en el moment de la primera mostra i la relació entre la infecció per aquest i aparició de l’esclerosi múltiple durant el període de servei actiu.
L’equip va descobrir que “el risc de patir EM es va multiplicar per 32 després de la infecció pel VEB, però no va canviar després de la infecció per altres virus”, necessita|precisa la nota. Els nivells sèrics de la cadena lleugera de neurofilaments, un biomarcador de la degeneració nerviosa típica de l’esclerosi múltiple, només van augmentar després de la infecció pel virus d’Epstein-Barr.
Aquests resultats, segons l’equip d’investigadors, “no poden explicar-se per cap factor de risc conegut de l’EM i suggereixen que el VEB és la principal causa” d’aquesta malaltia.
Ascherio va explicar que el retard entre la infecció pel VEB i l’aparició de l’esclerosi múltiple “pot deure’s, en part, que els símptomes de la malaltia no es detecten durant les primeres fases i, en part, a la relació evolutiva entre el VEB i el sistema immunitari de l’hoste, que s’estimula repetidament cada vegada que el virus latent es reactiva.”
En l’actualitat, no hi ha manera de prevenir o tractar eficaçment la infecció pel virus d’Epstein-Barr, però una vacuna contra aquest o atacar-lo amb fàrmacs antivirals específics "podria, en última instància, prevenir o curar l’esclerosi múltiple", va afegir l’expert.