Experts adverteixen que l'origen de l'esclerosi múltiple continua sense estar clar
El doctor i director del laboratori de neuroinmuno-reparació de l'Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, Clemente López, en una imatge d'arxiu.
Els experts en malalties neurològiques adverteixen que totes les investigacions continuen apuntant a què el desenvolupament de l’esclerosi múltiple és resultat d’una combinació de factors genètics i ambientals, i no d’una única causa. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) va fer avui aquest aclariment en un comunicat després que ahir la revista Science publiqués un estudi de la Universitat de Harvard (Estats Units) que suggereix que aquesta malaltia degenerativa està probablement originada pel virus d’Epstein-Barr (VEB). La societat mèdica subratlla que continua sense estar clar per què l’esclerosi múltiple, una malaltia crònica autoimmune i degenerativa del sistema nerviós central, es manifesta en algunes persones i en d’altres no.
L’esclerosi múltiple és el trastorn neurològic incapacitant no traumàtic més comú en els adults joves dels països desenvolupats, i en les últimes dècades la seua prevalença ha augmentat a tot el món. S’estima que hi ha aproximadament tres milions de pacients a tot el món, majoritàriament dones (tres casos per cada un masculí) que manifesten la malaltia entre els 20 i els 40 anys. En el dia d’avui, encara no es coneix la causa que la produeix encara que la major part dels estudis donen suport a l’existència de factors ambientals en individus genèticament predisposats.
Els mateixos estudis apunten que l’afluència d’aquests factors ambientals és crucial durant la infantesa i que les dos primeres dècades de vida són fonamentals en el risc de patir esclerosi múltiple, apunta la SEN. A més, aquesta malaltia degenerativa no segueix un patró d’herència convencional, sinó que s’han identificat més de 200 gens que influeixen en el risc de desenvolupar-la quan l’individu s’exposa a determinats factors ambientals. De moment es desconeix quins són els factors ambientals directament relacionats amb el desenvolupament de l’esclerosi múltiple, encara que se n’han estudiat alguns com els nivells de vitamina D, el tabaquisme, el consum de sal, l’obesitat en l’adolescència i l’exposició a diferents agents infecciosos com el virus d’Epstein Barr (VEB), entre d’altres.
A més, durant molts anys s’ha proposat l’existència d’agents infecciosos que augmentarien el risc d’esclerosi múltiple si s’adquirissin en l’adolescència, però no si el primer contacte amb ells es produís durant la infància. Aquestes teories "de la higiene" es basen en dades epidemiològiques que mostren que, als països en vies de desenvolupament, la infecció per VEB succeeix en la primera infància, mentre que als països desenvolupats aquesta infecció es retarda a l’adolescència, la qual cosa augmenta significativament el risc de desenvolupar mononucleosi infecciosa (malaltia del petó).
Tanmateix, adverteix la SEN, encara que hi ha proves sòlides que la mononucleosi infecciosa és un factor de risc important per desenvolupar esclerosi múltiple, també és cert que l’altíssima prevalença de seropositivitat al VEB en la població general (95%) i la freqüència relativament baixa d’incidència d’esclerosi múltiple planteja un gran desafiament per provar la causalitat directa entre el risc de desenvolupar la malaltia i la infecció viral prèvia.
UNA PORTA CAP A LA PREVENCIÓ
Per la seua part, l’investigador Diego Clemente, de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, creu que l’associació del virus d’Epstein-Barr amb l’esclerósis múltiple podria obrir la porta a la prevenció en població de risc. En declaracions a EFE, Clemente subratlla que estar infectat amb aquest virus no és un factor determinant, però sí necessari o precipitant, per desenvolupar aquesta malaltia crònica autoimmune. "El més interessant d’aquest estudi és que si aquesta associació és tan forta" s’obre una via per a la prevenció en persones amb clars factors de risc, apunta el director del Laboratori de Neuroinmuno-Reparació de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo. Es tractaria de nens o joves que no han desenvolupat la malaltia, que sol aparèixer entre els 20 i els 40 anys, però que tenen factors de risc com tenir germans i pares amb esclerosi múltiple (encara que no és una malaltia hereditària sí existeix més probabilitat familiar) o gens canviats determinats que predisposin.
