Adeu a l'“arquitecte nòmada”

L’arquitecte català Ricardo Bofill, un dels de més projecció internacional, va morir ahir a Barcelona als 82 anys, i amb ell desapareix un “arquitecte nòmada”, com ell mateix es definia, que deixa un llegat arquitectònic i urbanístic distribuït per tots els continents, d’Europa a l’Àfrica, d’Amèrica a Àsia. Bofill, que hauria mort per Covid-19, va acumular una llarga trajectòria en els camps de l’arquitectura, el disseny i la planificació urbana, amb obres de disseny urbà com la Place de l’Europe de Luxemburg, el barri Antigone a Montpeller (França), la Nova Bocana del port de Barcelona o la remodelació i ampliació de l’aeroport de la capital catalana, on també va projectar el Teatre Nacional de Catalunya i l’Hotel W. L’autor del també emblemàtic edifici Walden 7 de Sant Just Desvern serà recordat per la seua “arquitectura visionària i innovadora”, segons va destacar ahir el seu Taller d’Arquitectura (RBTA), que va fundar el 1963 amb un esperit transversal en el grup inicial del qual figuraven arquitectes, enginyers, sociòlegs i filòsofs.Aquest esperit transversal es manté avui dia, amb els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, al capdavant de l’oficina des de fa ja uns anys, que lideren un equip de més de cent professionals de trenta nacionalitats que actualment desenvolupen nombrosos projectes.

Deixa una àmplia i variada producció arquitectònica, així com nombrosos projectes en curs com el Royal Arts Complex a l’Aràbia Saudita i l’aeroport de Chongqing, a la Xina.Des dels seus innovadors conjunts d’habitatge col·lectiu dels seus primers anys, com els edificis Walden 7 i la Muralla Roja de Calp, fins a infraestructures com l’aeroport de Barcelona, la seu corporativa de Shiseido Ginza a Tòquio i la de Cartier a París, i projectes més recents com la Universitat Mohammed VI, amb seus a Ben Guerir i Rabat, Bofill va destacar des dels seus inicis per qüestionar el pensament dominant en arquitectura. Va saber combinar el neoclassicisme d’alguns dels seus edificis amb el postmodernisme d’alguns dels seus gratacels, sempre adaptant-se a la cultura local. D’aquesta filosofia va sorgir una ingent producció, integrada per unes mil obres en quaranta països, molt variada en les seues formes estilístiques, que procuraven adaptar-se a l’entorn i mantenir un fort component d’innovació i risc.

Els dies 26 i 27 de gener se celebraran diversos actes de comiat.

El World Trade Center de Lleida, un projecte que no ha vist la llum

La promotora Massana Grup va anunciar a començaments del 2008 la construcció a Lleida de l’edifici World Trade Center, de 10.000 metres quadrats amb oficines i botigues i dissenyat per Ricardo Bofill. No va arribar a construir-se a causa de la crisi immobiliària.

La seua ubicació era a l’entrada de la ciutat per l’Ll-11. La inversió prevista per construir-lo era de 24 milions d’euros i l’havia de gestionar la mateixa empresa que porta el WTC de Barcelona. A Andorra, va dissenyar el 1976 la nova Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell després d’un incendi que va calcinar l’antic temple.

Aragonès en destaca “la mirada cosmopolita”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir que “la seua mirada cosmopolita i el seu llegat arquitectònic seran sempre recordats dins i fora del país”, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va afirmar que deixa una empremta inesborrable.

Iceta: “La seua obra el mantindrà viu”

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, va lamentar la mort de l’arquitecte i va assegurar que “la seua obra el mantindrà sempre viu al nostre record”.

“És i serà sempre un referent”

Assumpció Puig, degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, va considerar que Bofill “és i serà sempre un referent”, i és “un altre dels grans noms de l’arquitectura catalana contemporània, amb obres a tot el món”.

Sant Just Desvern destaca el llegat local

L’ajuntament de Sant Just Desvern va afirmar que, “veí del municipi, el llegat de Bofill a Sant Just deixa el seu taller d’arquitectura i un dels seus edificis més emblemàtics: el Walden 7”.