Constaten un increment de fòbies socials i trastorns d'ansietat en joves

L’auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del campus de Cappont de la Universitat de Lleida va acollir ahir la jornada Joves i Salut Mental. Acollir i acompanyar el jovent en moments de crisi. En la trobada, organitzada per la Paeria, van participar adolescents que van compartir inquietuds i problemàtiques vitals, així com professionals que van constatar que la pandèmia ha fet aflorar problemes que ja hi havia en el col·lectiu i ha accentuat els trastorns d’ansietat, les fòbies socials i l’addicció a les pantalles.

Així ho va assegurar l’educadora educativa Alba Escolar, que va reconèixer que hi ha trastorns relacionats amb la salut mental que “ja es donaven en l’adolescència” però que la pandèmia “ha augmentat tant en intensitat com en el nombre d’afectats”. Va explicar que aquest increment també ha repercutit en la pressió dels professionals per atendre l’alumnat, de forma que va demanar més recursos i ampliar el treball en xarxa. Per la seua part, el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes va reconèixer que arran de la pandèmia els joves han descobert que tenien sentiments i vivències desconegudes.

Encara que va reconèixer que els adolescents tenen més capacitat que els adults per adaptar-se, “s’han preguntat on podien trobar la felicitat i no podem ignorar-los”. És per això que Funes va reclamar que, a banda dels aspectes epidemiològics, “cal tenir en compte altres aspectes que afecten la salut com la necessitat de rebre estímuls o de ser feliços. La salut és una mica més que la no-malaltia”.

A la jornada, que va començar amb un petit esquetx teatral sobre les inquietuds dels joves i que va abordar qüestions com la mort o el suïcidi, també va participar l’alcalde Miquel Pueyo, que va destacar que des de la Paeria s’ofereix orientació a persones amb problemes de salut mental o de drogodependències.

Augmenten a 2,7 milions els joves en exclusió social per la Covid

Ser jove és un dels factors d’exclusió social que ha tret a la llum la pandèmia de la Covid-19, que després de gairebé dos anys ha deixat 2,7 milions de joves d’entre 16 i 34 anys, segons l’informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya, de la Fundació Foessa. El 2021 es van afegir més de 650.000 noves persones joves (16-34 anys) a l’exclusió, la majoria en situació severa, cosa que en representa 500.000 més respecte al 2018 i eleven a un total d’1,4 milions de joves en situació severa.

A nivell generacional, la taxa d’exclusió de la població menor de 30 anys és una mica més de tres vegades superior a la de la població major de 65 anys i la taxa d’exclusió severa s’arriba a multiplicar per cinc entre ambdós grups etaris.En la mateixa línia, un dels últims informes de l’Observatori Català de la Joventut sobre les conseqüències de la Covid-19 revela que el 68% dels joves enquestats que ja eren vulnerables abans de la crisi sanitària declaren que la seua economia ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix fins al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia. Entre les causes que han portat a aquesta situació està l’aprofundiment de les desigualtats al mercat laboral en termes d’edat ja que, en el moment de l’enquesta (a mitjans del 2020), fins al 43% de la població activa d’entre 16 i 29 anys es trobava a l’atur o en suspensió temporal de l’ocupació.

Els resultats també mostren que el col·lectiu és el que ha viscut el confinament amb més dificultats i el que és menys capaç d’afrontar-lo satisfactòriament. A les comarques lleidatanes, l’atur juvenil, fins als 29 anys, va augmentar prop d’un 40% l’any passat i el 2020 set de cada deu nous aturats a la província respecte al 2019 eren joves.