L'estrès per la criança dels fills, primer motiu de divorci en la pandèmia

El desgast, l’allunyament i la falta de comunicació al que porta l’estrès provocat per la criança dels fills i la feina durant la pandèmia és el principal motiu al·legat per les parelles per divorciar-se, segons expliquen els advocats de família.

A través d’una enquesta realitzada el mes de desembre passat a 3.000 membres de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA), el IV Observatori del Dret de Família analitza les causes més habituals que han portat a les parelles a posar fi a la seua relació, una decisió que s’adopta especialment entre els 40 i 50 anys.

Com a primer motiu, els lletrats citen l’estrès generat en intentar conciliar la feina i la cura dels fills que pot provocar múltiples discussions, algunes per motius intranscendents, desembocant en el pitjor dels casos "en l’abandó, el menyspreu o la indiferència absoluta cap a l’altre membre de la parella", explica el vocal de l’AEAFA, Álvaro Iraizoz Reclusa.

"L’excessiva dedicació a la feina , la complicada conciliació laboral i familiar o la freqüent sobrecàrrega d’un dels membres de la parella en les tasques de la criança i les pròpies del manteniment de la casa, entre altres aspectes, propicien la ruptura", afegeix l’especialista en dret familiar.

Segons nombroses estadístiques, el grup d’edat que concentra més divorcis és el de 40 a 50 anys, coincidint amb l’etapa de criança dels fills menors. "Es tracta d’una etapa crítica", destaca l’Observatori.

Els advocats que cada dia afronten crisis familiars consideren que el segon motiu de separació és el "desenamorament" d’algun membre de la parella, que en ocasions coincideixen amb l’inici d’una relació amb una tercera persona.

Altres causes són les infidelitats, les dificultats econòmiques, la diferència de criteris sobre l’educació dels fills, l’excessiva presència de les respectives famílies polítiques "que generalment ajuden però també ofeguen a la parella", la incompatibilitat de caràcters, problemes d’addiccions i maltractament.

Els advocats de família recorden que a Espanya des de 2005 pot sol·licitar-se el divorci sense al·legar causes i n’hi ha prou que hagin transcorregut almenys tres mesos des de la celebració del matrimoni per separar-se de mutu acord.

En cas de divorci contenciós, no cal que passi el termini de tres mesos per a la presentació de la demanda quan s’acrediti l’existència d’un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills.

"La majoria de les persones que malviu en parella s’identificaran amb més d’una d’aquestes causes. Potser, identificar-se’n un mateix en alguna d’aquestes situacions sigui el primer pas per canviar el rumb que ens condueix directes a la separació, però si la ruptura és irreversible, el veritable drama no és separar-se, sinó separar-se malament", explica el jurista.

Per això, els advocats de família llancen alguns consells, com mantenir al marge de la ruptura els fills, no delegar en els menors la presa de decisions essencials, evitar deixar-se portar pels sentiments i intentar assolir un divorci de mutu acord.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 78,9 % dels divorcis a Espanya són de mutu acord.

Altres consells per facilitar els processos són evitar tractar amb el cònjuge qüestions sobre les quals no es posen d’acord i que portaran a més discussions, intentar agilitzar el tràmit, evitar comparacions amb altres divorcis de parents o coneguts, acordar un bon conveni regulador i repartir els béns en comú, com l’habitatge, per evitar nous focus de conflicte.