Així es pot calmar l'ansietat per menjar dolços

L’ésser humà està programat biològicament per consumir aliments que tinguin un alt índex glucèmic, els quals donen molta energia i permeten mantenir les funcions vitals.

Tanmateix, el cos no té la capacitat de distingir entre aliments amb sucre sa d’aquells que el contenen en quantitats massa altes. És molt freqüent recórrer a la brioixeria industrial, xocolate, caramels, pastissos i altres aliments amb massa sucre afegit en comptes de prendre aliments com les fruites que també tenen una important aportació de glucosa, només que natural.

La ingesta abusiva de sucre fa que augmentin els nivells de dopamina al cervell, generant benestar. Es genera una memòria a llarg termini que relaciona el sucre amb la gratificació, igual com succeeix amb altres drogues, i la conducta es reptie.

El sucre és, en essència, una substància que produeix sobre el nostre cervell efectes molt similars a què fan drogues com la cocaïna, la nicotina i l’alcohol. Al principi, sembla que es va controlant la seua ingesta, però cada vegada es necessita més.

L’addicció al sucre no és l’únic problema acompanya el consum d’aquesta substància. Malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, sobrepès, debilitament del sistema immune són causats pel sucre, a més que pot disminuir momentàniament l’atenció i generar apatia temporal.

En moltes ocasions, es recorre als dolços per motius relacionats amb problemes emocionals més que per tenir les ganes reals de consumir un aliment ensucrat. Però lluny d’ajudar a fer front als problemes emocionals, la ingesta abusiva de sucre contribueix que es donin problemes psicològics com la depressió. 

Altres aspectes que poden estar darrere de tenir unes ganes descontrolades per consumir sucre són fer un règim estricte en el qual s’eliminen els carbohidrats. També, l’avorriment contribueix que, per fer alguna cosa, se’n vagi al rebost a veure què hi ha.

Com controlar les ganes per menjar dolces?

De vegades, l’ansietat per menjar dolços pot estar causada per simple avorriment o perquè no s’està fent res més. Aquestes ganes de prendre alguna cosa venen i van, independentment de si es consumeix o no el tan desitjat dolç. Per aquesta raó, una bona forma per evitar caure en la temptació és mantenir la ment ocupada i, si és possible, lluny de la cuina. Algunes bones maneres per distreure l’atenció de l’ànsia de prendre un pastís o una llaminadura són llegir un llibre, mirar una pel·lícula, sortir a caminar, pintar un quadre...

És molt important saber identificar les emocions que hi ha darrere de les ganes de menjar una cosa que no toca. Quan aparegui la idea de menjar un tros de pastís o una xocolatina, ens hem de preguntar què és el que ha fet que tinguem aquesta ‘necessitat’ ara. També ens podem preguntar si ens hem saciat amb el menjar anterior. Pot ser que, a causa d’un problema familiar o laboral estiguem més ansiosos que de costum, provant|tractant de calmar-nos prenent aliments que creiem que necessitem, encara que no sigui així. Una vegada identificades aquestes emocions, podem provar d’abordar-les amb estratègies més efectives que no menjant dolços sense control.

L’esport, a més d’ajudar que el cos es mantingui sa i a cremar calories, redueix el perill dels afartaments amb dolços. Si bé en cremar calories es necessita reposar les energies, el fet d'estar relaxat contribueix que es prenguin decisions de forma més reflexionada, fent que, per exemple, en comptes de prendre un pastisset s’opti per aliments més sans.

D’altra banda, un dels grans errors que cometen moltes persones que volen deixar de menjar dolços de forma compulsiva és el de sotmetre’s a una estricta dieta. Això, a més de ser perillós per a la salut perquè es corre el risc de deixar de prendre molts nutrients, és poc sostenible a llarg termini. Eliminant per complet els carbohidrats de la dieta fa que, al cap d’unes quantes setmanes, se sigui més propens a cometre un afartament de tots els aliments que estaven ‘prohibits’ quan s’estava a règim. La millor opció és seguir una dieta sana, equilibrada i realista, en la qual tots els grups d’aliments tinguin representació.

Es recomana fer cinc menjars repartits al llarg del dia. Menjar més o menys cada tres hores permet controlar els impulsos per menjar aliments que no són convenients per a la salut. La clau és estar saciat al matí i al migdia. Quan les reserves d’energia estan completes és menys probable que sorgeixi l’ansietat per menjar. L’esmorzar ha de ser complet i nutritiu, amb una aportació d’entre 400 i 450 calories i ha d’incloure lactis, hidrats com el pa integral, proteïnes com la tonyina o el tofu i sempre hi ha d’haver com a mínim una peça de fruita. L’hora de dinar és igualment important. Els aliments que es prenguin al migdia han de tenir una important aportació de fibra i proteïna. Els llegums i verdures mai no han de faltar, a més d’incorporar greixos saludables com l’oli d’oliva o l’alvocat.

Si tots els intents per deixar de banda els dolços fallen, una bona opció és fer una progressiva substitució dels dolços refinats per dolços més naturals, entenent per naturals aquells que no portin sucre afegit: xocolate amb més d’un 85% de cacau, fruita seca, fruita deshidratada com els dàtils i orellanes i, per descomptat, fruita sencera. Les maduixes, les pomes|illes, les taronges i els plàtans són excel·lents llaminadures naturals que ens sadollen amb una important aportació de fibra i d’aigua.

Per ser més conscient de la quantitat de sucre que prenem, és recomanable llegir-se les etiquetes dels productes. Coses que, aparentment, no sembla que tinguin sucre, sorprendemente ho tenen i en molta quantitat: salses de tomata, pa de supermercat, embotits... Si s’aconsegueix detectar el sucre afegit dels aliments i s’opta per comprar els que no hagin estat edulcorats, a més de sentir-nos més sans, tindrem una millor relació amb el menjar|dinar i ens desintoxicarem progressivament d’aquesta substància.

En moltes ocasions les ganes de prendre una cosa dolça i, en general, la gana, es confon amb set. Si és beu molt líquid, l’estómac queda ple i desapareixen les ganes de menjar. S'ha de beure només aigua o infusions amb cert sabor dolç com ho són la camamilla o la lavanda, sense afegir-li ni sucre ni mel. Les begudes amb cafeïna, com el cafè o el te, incrementen l’ansietat. A més, el sabor amarg d’aquestes begudes fa que es tendeixi a buscar una cosa dolça per contrarestar-lo.